“12 + 1” un espai d’entrevistes i la singularitat de Traiguera.

Va ser un dia qualsevol, un dia com un altre i mentre estava prenent un cafè i fent una ullada a la premsa. Em vaig posar a llegir l’entrevista que li feien a un “famós” i en acabar-la, vaig pensar: No m’ha dit res, tres fulls d’entrevista i quasi res que m’hagi interessat.

I va ser amb eixa reflexió com va nàixer 12 + 1, l’espai d’entrevistes que de forma irregular es van publicant a “Lo Diariet”. Vaig suposar que si a mi m’interessava molt més conèixer les inquietuds i l’opinió de gent coneguda a nivell local, podia haver-hi molts que també pensaren com jo. I vaig començar a treballar-m’ho.

La primera entrevista va ser a Laia Sancho, la que en aquells moments era la directora de l’escola. Vam continuar amb Javi (alcalde de Traiguera) i José (portaveu de l’oposició) i fins ara i com a darrera protagonista del serial, Pepi “la de la guarde”.

Com de forma directa o indirecta se m’ha transmès que es una secció que agrada i que hi ha gent que l’espera i segueix amb interès, este estiu vaig decidir que em tenie que organitzar millor i fer-me un “planning” de com volie que fos a partir d’ara aquest espai i quina gent podia despertar el suficient interès com per a atraure als lectors.

En vaig fer una llista i vaig començar a posar-me en contacte amb ells per a saber de la seva predisposició. I es a partir d’aquí quan comencen les sorpreses i conec (una mica més) la idiosincràsia d’este poble nostre. Coneixent com es tracta tot lo relacionat amb política a Traiguera, vaig decidir que “entrevistarie” al mateix nombre de gent de dretes com d’esquerres, però no se si això podrà ser així.

De tota la gent amb la qual he pogut contactar, tots els que podem considerar “d’esquerres” m’han contestat i amb una excepció, tots de forma positiva. Per contra, dels de “dretes”, la gran majoria ni m’han contestat i els que ho han fet, casi tots ha segut amb un no com a resposta (estam amb tot el seu dret, per suposat). Però, també hi ha hagut algun que ha mostrat interès i voluntat tal i com podreu comprovar molt prompte.

Per tant, no siguem ni simples ni rapits a l’hora de criticar i prejutjar el treball i la feina dels altres. Fer-ho es el mes fàcil, però quan es fa sense conèixer la realitat, en la gran majoria dels casos, ens solem equivocar, la caguem i quedem en ridícul davant qui es coneixedor d’eixa realitat.