Simplement, MUSHKUM.

Fer una crítica musical és tan fàcil d'imaginar com difícil de portar a terme. És fàcil perquè parlem d'emocions i sentiments i complicat perquè aquestes sensacions s'han d'expressar en paraules i plasmar-les en paper.

Jo ni sóc un entès en “crítica musical” ni ho pretenc, però si alguna cosa tinc molt clar, claríssim, és que sé el que m'agrada i el que realment considere que val la pena.

I avui m'agradaria parlar (musicalment) de MUSHKUM.

Esta va ser la meva opinió el dia de l'estrena del vídeo:

"En un món tan globalitzat com és aquest de la música, es fa molt, molt difícil trobar coses noves, originals i que de debò valguen la pena...
...i això ho val!!!. Mushkum sona a poesia i sensibilitat, a dolçor i sentiment. Una gota d'esperança en tant oceà de mediocritat" (22/11/2016).

Mushkum (Luis Vil -guitarra, cors-, Juncal  Altzugarai –veu-, Amaya Monleón -percussió, cors- i Josean Valle -piano, cors-), com a banda, és, d'entrada, un suggeridor i molt temptador alè d'esperança dins d'un panorama musical tan monòton com avorrit i saturat. Una fusió entre el rock canalla forjat en imatge per Luis Vil, la sensualitat estètica de Juncal i la delicadesa captivadora d'Amaya i Josean. Un plaer per a la vista i les orelles.

Parlar de Mushkum és fer-ho d'una nova proposta sense additius. És fer-ho d'un so pur i real, diferent a l'ús. És parlar de metàfores i poesia, d'un so nou, contemporani i modernista, però de profundes arrels i tradició. D'una estètica i melodia que evoca sentiments. D'un intimisme commovedor, però al mateix temps, d'aquesta força i caràcter de qui se sent diferent i guanyador.

Mushkum és un nou paradigma de recerca musical, la resposta davant la simplicitat i el conservadorisme i el clar exemple que la senzillesa i la naturalitat no estan renyides amb la qualitat i l'eficiència.

Van Morrisos, Tom Waits, Nick Cave, Stiv Bators, Neil Young, PJ Harvey, Siouxsie, Fiona Apple, Andrew Eldritch, Wayne Hussey, Leonard Cohen o Tim Taylor, entre altres, han deixat la seva empremta en la banda i això sols pot ser sinònim d'excel·lència.

Però ja està bé de paraules, que calli el que escriu i que sone la música!

La meva opinió el dia de l'estrena del vídeo:

"Mushkum, des del meu punt de vista, s'ha superat (i era molt difícil) amb “Denbora”. Un treball preciosista i d'una bellesa auditiva i visual increïble. L'atmosfera del videoclip (grande Luis Vil) ens transporta a una altra dimensió espai-temps entre lo gòtic, lo misteriós i enigmàtic i la nostàlgia i com no, la veu de Juncal  Altzugarai ens fa somiar de nou.
Com es diria en literatura, aquest CD sona als clàssics" (21/03/2017). 

Enllaç per a poder gaudir del tercer treball del grup "Desioa" (punxeu aquí).