Tornar a votar no és un error (2ª part).

I continuant amb l'entrada anterior (1ª part)...

- Este és un altre exemple més que actualment, en la nostra societat i principalment en el panorama polític, queda més del franquisme (representat des del principi fins al dia d'avui per la tirania del bipartidisme i escenificat en forma de democràcia autoritària) que d'aquesta suposada Transició. Per què, de no ser així, algú ens podria explicar en que ha quedat “el centre”, quin és el seu valor real ara i qui el representen? No ens enganyem, actualment “el centre” com a opció política solament serveix de coartada aparent de tolerància i per emmascarar l'extremisme ideològic de bressol.

I que passa o ha passat amb el Comunisme?  Amb aquella esquerra decidida i enèrgica, capaç d'aconseguir la paralització d'un país sols amb cridar a la mobilització i desobediència. No es pot donar per completada (ni tant sols per començada) una Transició justa i coherent sense haver comptat amb la implicació total de l'històric PCE (fa falta recordar que era un partit “il·legal” en les primeres eleccions celebrades després de la mort del Dictador?).

Està clar que el PCE mai va saber (o mai el van deixar) aprofitar tot el seu potencial i empenta, doncs eren més els que aconseguia reunir en els seus actes i manifestacions que els que realment el votaven a l'hora de la veritat.

Parafrasejant a Alfonso Guerra:

“A mi izquierda, la Nada”.

Un altre clar exemple que res es va deixar a l'atzar, a la improvisació i que l'escenari polític estava molt bé estudiat i dissenyat per les elits del moment.

Mai he acabat de comprendre si la Transició va ser un acte de feblesa o de fortalesa doncs el poders fàctics tenien tota la força que poden proporcionar les armes (l'exèrcit) i l'haver controlat les institucions durant dècades, però, mancaven d'autoritat moral.

La Transició havia de tancar un passat lúgubre i fosc i obrir un futur d'il·lusió i esperança, però 40 anys després i en vistes a la situació actual, ens n'adonem que ni l'un ni l'altre.

Tornem a votar perquè la nova societat civil que està naixent en aquest país exigeix canvis. Exigeix una reforma constitucional, exigeix el reconeixement històric i cultural de cada regió, exigeix la sobirania territorial, exigeix maduresa, honradesa i regeneració política i principalment, exigeix acabar definitivament amb aquest passat que ens han portat a l'actual situació de misèria i desesperació social.

Tornem a votar per guanyar el futur i deixar enrere, definitivament, el passat.