Tornar a votar no és un error (1ª part).

Ni una equivocació ni molt menys un drama. Molt s'ha escrit sobre el tema en aquests últims mesos… i res bo.

Per què ha de ser un contrasentit tornar a visitar les urnes?. No és freqüent en altres llocs una segona volta?.

Doncs això mateix, ens ho podem prendre com una nova mesura de maduresa, com una segona volta electoral però molt més extensa en contendents i més complexa en contingut. Doncs no ens equivoquem, si per a alguna cosa han servit aquests sis últims mesos ha estat per a anar coneixent als partits, als seus líders, les seves propostes i programa. Hem tingut temps més que suficient per posicionar-nos i treure les nostres pròpies conclusions.

Personalment, agraeixo l'esforç i dedicació de determinats mitjans en el seu intent de manipular opinions, però ni hauria de fer falta, ni és necessari, almenys en un país democràticament fort i madur.

Però, com igual ni som tan madurs ni tan demòcrates, doncs no està de més que es tornen a repetir les eleccions i ja posats, a mi em dóna “motius” per escriure aquestes línies.

-----------------------------------------------------------------------------

Venim de 80 anys de dictadures. D'una militar, la primera meitat i d'una autocràcia bipartidista disfressada de Transició, després.

Només la pèrdua del tan anomenat “Estat del benestar” i el fet de veure perillar els nostres drets en sanitat, educació i justícia han aconseguit despertar les consciències adormides de la gent.

On abans estaven els moviments obrers, els manifestants sindicals, les associacions de treballadors i els representants dels partits en clandestinitat avui tenim indignació i reivindicació, moviments socials, participació ciutadana, el 15-M, etc. I tal vegada per això, ens toca repetir eleccions.

Perquè hi ha gent que demana, que exigeix una nova Transició, una de debò. Gent representada políticament que ja no accepta el bipartidisme, que crida “ja n'hi ha prou” i que desitja posar fi als últims vestigis d'aquell antic règim.

No hi ha vella i nova política, sinó política bona i política ruïna. I la democràcia, quan aspira a ser considerada com a tal, demana bones polítiques, ja no n'hi ha prou amb la democràcia de consens d’uns quants  i amb una constitució obsoleta i caduca aprovada fa gairebé 40 anys.

I com és de suposar que la Constitució és el full de ruta al qual ens devem, no puc per menys que manifestar-me sobre aquest tema. I està, com ja vaig apuntar al seu moment, és la meva opinió:

Em fa molta gràcia veure com els polítics quan es queden sense arguments, sense resposta i no saben com sortir d'alguna pregunta incòmoda i compromesa tiren de “Constitució”.

“Com diu la Constitució” i “Això és anticonstitucional” són dos arguments summament utilitzats en política. Però, que cony és la Constitució??? Una llei de lleis caduca i obsoleta, votada i aprovada al 1978!!! Si, al 1978, fa 38 anys!!!

Això vol dir que tots els que avui tenen dret a vot i entre 18 i 38 anys encara no havien nascut. I que els més joves que la van votar tenen no menys de 56 anys.

De debò està Constitució és la de tots? Sincerament, aquest país ha canviat moltíssim en gairebé 40 anys i aquesta relíquia mereix ser revisada i actualitzada a raó del temps actual.

Jo vull una nova Constitució, una que em represente de debò!!!.

Continuarà.