Ni una
equivocació ni molt menys un drama. Molt s'ha escrit sobre el tema en aquests
últims mesos… i res bo.
Per què ha de ser
un contrasentit tornar a visitar les urnes?. No és freqüent en altres llocs una
segona volta?.
Doncs això
mateix, ens ho podem prendre com una nova mesura de maduresa, com una segona
volta electoral però molt més extensa en contendents i més complexa en
contingut. Doncs no ens equivoquem, si per a alguna cosa han servit aquests sis
últims mesos ha estat per a anar coneixent als partits, als seus líders, les
seves propostes i programa. Hem tingut temps més que suficient per
posicionar-nos i treure les nostres pròpies conclusions.
Personalment,
agraeixo l'esforç i dedicació de determinats mitjans en el seu intent de
manipular opinions, però ni hauria de fer falta, ni és necessari, almenys en un
país democràticament fort i madur.
Però, com igual
ni som tan madurs ni tan demòcrates, doncs no està de més que es tornen a
repetir les eleccions i ja posats, a mi em dóna “motius” per escriure aquestes
línies.
-----------------------------------------------------------------------------
Venim de 80 anys
de dictadures. D'una militar, la primera meitat i d'una autocràcia bipartidista
disfressada de Transició, després.
Només la pèrdua
del tan anomenat “Estat del benestar” i el fet de veure perillar els nostres
drets en sanitat, educació i justícia han aconseguit despertar les consciències
adormides de la gent.
On abans estaven
els moviments obrers, els manifestants sindicals, les associacions de
treballadors i els representants dels partits en clandestinitat avui tenim
indignació i reivindicació, moviments socials, participació ciutadana, el 15-M,
etc. I tal vegada per això, ens toca repetir eleccions.
Perquè hi ha gent
que demana, que exigeix una nova Transició, una de debò. Gent representada
políticament que ja no accepta el bipartidisme, que crida “ja n'hi ha prou” i
que desitja posar fi als últims vestigis d'aquell antic règim.
No hi ha vella i
nova política, sinó política bona i política ruïna. I la democràcia, quan
aspira a ser considerada com a tal, demana bones polítiques, ja no n'hi ha prou
amb la democràcia de consens d’uns quants i amb una constitució obsoleta i caduca
aprovada fa gairebé 40 anys.
I com és de
suposar que la Constitució és el full de ruta al qual ens devem, no puc per
menys que manifestar-me sobre aquest tema. I està, com ja vaig apuntar al seu
moment, és la meva opinió:
Em fa molta gràcia veure com els polítics quan es queden
sense arguments, sense resposta i no saben com sortir d'alguna pregunta
incòmoda i compromesa tiren de “Constitució”.
“Com diu la Constitució” i “Això és anticonstitucional”
són dos arguments summament utilitzats en política. Però, que cony és la
Constitució??? Una llei de lleis caduca i obsoleta, votada i aprovada al
1978!!! Si, al 1978, fa 38 anys!!!
Això vol dir que tots els que avui tenen dret a vot i
entre 18 i 38 anys encara no havien nascut. I que els més joves que la van
votar tenen no menys de 56 anys.
De debò està Constitució és la de tots? Sincerament,
aquest país ha canviat moltíssim en gairebé 40 anys i aquesta relíquia mereix
ser revisada i actualitzada a raó del temps actual.
Jo vull una nova Constitució, una que em represente de
debò!!!.
Continuarà.
