Una història de paràsits (pollosos), rastes i brutícia.

Amb això va començar tot:

- Me da igual que lleven rastas, pero que las lleven limpias para no pegarme piojos".

I amb això altre pretén acabar la història:

- Mí "broma" sobre las rastas de un diputado de Podemos fue "estúpida e innecesaria".

Doncs sí Sra. Villalobos, en això si té raó, solen ser els estúpids els que diuen “estupideses innecessàries”.

Tancar aquí aquesta història seria el fàcil (que és el que segurament vostè ha pretès), però no, ni molt menys hauria de ser així. Els mitjans especialitzats no l'hi haurien de consentir.

Vostè és una professional de la política. Una persona que porta més de 30 anys apoltronada en aquest tinglado i que pel que sembla, desitja romandre ahí moltíssim més temps.

És vostè la que ni renúncia ni ha renunciat mai a cap dels molts privilegis (excessius, desmesurats i que paguem entre tots) que comporta el seu càrrec de Senadora. Però si que s’ha rigut i burlat de tota la ciutadania en ser enxampada jugant al Candy Crush en ple Debat de l'estat de la Nació, (sent Vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats) mentre presidia el discurs del president del Govern.

De debò s'atreveix a parlar de polls o paràsits???.

I com sembla importar-li tant la “neteja”, podríem parlar de “brutícia”, no?.

En primer lloc, vostè va compartir partit amb subjectes tals com Francisco Camps, Ángel Acebes, Jaume Matas, Rodrigo Rato, Francisco Granados, María Dolores de Cospedal, Luis Barcenas… . Seguim?.

I si la memòria no em falla (que no és el cas), al seu benvolgut partit se l’implica directament (per dir-ho suau) en casos com: El finançament il·legal i els sobresous, La trama Gürtel, L'operació Pokemon, El cas Noos, L'operació Púnica, Les targetes Black, etc.

I tot això sense oblidar-nos de qui és el seu marit. Vaja perla (punxar aquí).

Veu, igual seria millor que no parlés de “neteja”.

Després de tot això, un arriba a la conclusió que a vostè no són les “rastes” el que li molesta, si no els qui les porten. El que li preocupa de debò és, que per fi, aquesta gent (menyspreable per a vostè i els seus) converteixi el Congrés a la casa de tots i deixi de ser, com fins ara, el club privat d'uns pocs.