Equivocar-se amb el fons i amb les formes.

Vaja revolada electoralistas s'ha generat aquestes últimes 48 hores.
Dues jugades (gairebé) perfectes han canviat completament l'actual panorama polític. Dos molt bons moviments que han deixat a Pedro Sánchez i al seu partit (sense esperar-ho i pràcticament sense adonar-se'n) entre l'espasa i la paret.

En primer lloc, PODEMOS.
Aquests, com és habitual últimament, s'han despenjat amb una proposta tan sorprenent com interessant. Oferir-li la Presidència del Govern a P. Sánchez, sense ni tan sols haver-li-ho comentat o insinuat amb antelació i sent ells els que proposaven “sillons”, ha enxampat al propi interessat i al seu partit a contra peu i per sorpresa. I és fàcil d'intuir això, doncs ho deixa molt a les clares les reaccions i posteriors declaracions, “en calent”, de gent molt important dins del partit socialista.
“Ofensa”, “falta de respecte” i “xantatge” han estat alguns dels vocables que més s’han utilitzat per qualificar tal proposta. Però, de debò és això el que realment es pensa dins del PSOE?.

Segons van passant les hores, el personal més proper a P. Sánchez va suavitzant el discurs (tot el contrari que els “Susanistes”) i fins i tot s'entre llegeix que pot haver-hi acostament, diàleg i que “tendir ponts” entre les dues formacions pot ser possible.
PODEMOS, amb aquest oferiment, s'ha posat per davant en el marcador (és qui menys te ha perdre), pren la iniciativa per l'esquerra i fica a P. Sánchez i al seu partit en un bon embolic (si la resposta és “no”, com explicaran als seus votants que renuncien a la Presidència i a una coalició de govern progressista?)
L'error de Pablo Iglesias i els seus ha estat d'arrogància i possiblement de “postureo”, però s'ho poden permetre, doncs, sigue quina sigue la resposta del partit socialista, seran ells els que sortiran guanyant.

S'han equivocat en les formes, però no en el fons.

I en segon lloc, el Partit Popular.
Davant tal oferiment, des del PP han estat ràpids i llestos (s'ho esperaven o improvisen millor que ningú?). Mariano Rajoy li ha comunicat al Rei que no es presentarà a la investidura, que no té els suficients suports per treure-la endavant i que per tant, “s’aparta” una miqueta i li passa la pataca calenta a P. Sánchez i al PSOE.
Amb aquest PP de M. Rajoy sempre és el mateix. Anar fent les coses lentament, fins i tot de forma cansina i així intentar guanyar temps, veure-les venir i deixar que siguen uns altres els que es vagin cremant i desgastant.
Des del PP s'han equivocat en el fons (a ells, per ser el partit més votat, és a qui els toca presentar-se a la primera moció d'investidura), però no en les formes.

Continuarà (segur).