Tast del territori: Un tast a la “morellana”.

Per Silvia Climent

Morella és moltes coses, moltes més de les que es poden apreciar visitant-la un dia. Qui més i qui menys ha passejat entre les seues muralles, ha visitat el seu castell i fins i tot a dinat en algun dels seus fantàstics restaurants. Però com a tot arreu que es viu del turisme hi ha una part de ficció, el mètode “aparador” on tot ha d’estar sempre perfecte per a la gent que ve de fora. No obstant, no oblidem que les ciutats es sostenen gràcies a les persones que hi viuen cada dia, les que cada matí s’alcen i veuen els carrers lliures de visitants, les que estan quan fa sol, però també quan neva i quan els carrers estan tant gelats que a la que et descuides pegues un “esbaró” i el teu cul recorda la visita durant més dies que el teu propi cervell. La gent que obri les persianes de les botigues i dels bars, les que saben a on han de comprar a preu local i no a preu de visitant. Aquesta gent és la que dóna essència a les pedres que apilades en molta cura tanquen la ciutat i li donen la grandesa que té Morella.

Que dir d’aquestes persones (em faltaria paper),  els morellans, les morellanes i en general la gent dels Ports, són persones valentes, en les arrels molt profundes, encoratjades pels freds hiverns i les bones menges. Són gent de masos, de vaques, de camps grocs de blat, forjats per la solitud del “monte” però també molt conscients de la necessitat de fer germanor entre ells.

És d’aquesta necessitat que naix l’Associació d’empresaris turístics de Morella i Comarca, la necessitat d’agrupar gent que lluita pel mateix objectiu, ja que com bé sabem la unió fa la força i en comunitat tot és més fàcil.

El passat dia 21 de juliol vam tenir la sort de tastar alguns productes de Morella i els vins de la producció de la Bodega Mas de Rander de Benlloch, gràcies un cop més  a la capacitat organitzativa de Evadirte!com i del mercat de Vinaròs.

Productes de Morella és una marca de qualitat a la qual estan adherides les empreses Carns de Morella, Proports i Productes Adell i la Quesería El Pastor de moment. Aquesta marca pretén agrupar productes autòctons de la ciutat sota la mateixa denominació, per tal de donar a conèixer aquests productes de qualitat.

Per al tast, com no podia ser d’una altra manera venint de Morella, no es va escatimar en viandes, la “petita” mostra de productes constava, ni més ni menys, que de 6 plats.

Vam degustar:

· Formatges pastor de Morella

Formatge tendre de cabra

Formatge de trufa d’ovella

Formatge de llet crua d’ovella

· Croquellanes – Productes Adell

Croqueta Morellana

Croqueta de carxofa

Croqueta de “flaó” (brull i ametlla)

·Carns de Morella

Fricandó de vedella amb salsa de boletus

Espatlla “mechada”

Corder de Morella Farcit

I totes aquestes delícies pel mòdic preu de 3 euros per cap, el preu era de tast gastronòmic però us ben asseguro que per la part que em toca i pels comentaris que vam poder sentir, la gent que va gaudir d’aquell espectacle van marxar a casa sopats i contents.

No puc ser objectiva (porto sang morellana a les venes) però encara que pogués ser-ho no crec que la meua opinió variés massa. Increïble TAST DEL TERRITORI un cop més, per l’organització i pels grans productes de la terra que podem tastar. 

Anàlisi polític de taverna. Els resultats del 26-J des del meu punt de vista.

Si amb alguna paraula es pot definir el resultat de les passades eleccions del 26 de Juny, aquesta no és altra que SORPRESA.
Va guanyar el PP, això ningú ho pot discutir, i damunt, millorant tant en vots com en diputats, el seu resultat del 20-D.
El PSOE va celebrar com una gran victòria els pitjors resultats de la seva història. El fet d'estar més preocupats pel “sorpasso” que per la governabilitat del país és un clar exemple de quina és la situació actual d'aquest PSOE.
UP va repetir resultat (en diputats), però perdent més d'un milió de vots. Cares llargues i decepció. És el que té el crear-se expectatives massa optimistes. Però, tot i així, 71 és un número més que excel·lent.

Però anem al que interessa.
Per què va guanyar el Partit Popular aquestes eleccions?

 Moltes podrien ser les respostes i nombrosos els anàlisis, però com molt bé he deixat reflectit al principi de l'entrada, aquesta és només la meva opinió.
En primer lloc, el votant de dretes sempre ha estat una persona conservadora, temorosa i propensa al pànic quan es parla de canvis. Per això, davant una “segona oportunitat” s'ha deixat d'experiments i aventures electoralistes retornant el seu vot a casa.
I que significa això? Molt fàcil, que apel·lant al vot útil, la transferència de vots des de C’s al PP ha estat quantiosa i molt important.
El PP controla les estructures del Poder, té “segrestada” l'Administració, es mou com ningú en l'estratègia de clavegueres (veritat senyors Moragas i Arriola?) i compta amb el beneplàcit dels poders fàctics. Per això, quan la paraula POR, el desordre constitucional i la podridura democràtica es converteixen en protagonistes, ells sempre tenen les de guanyar (com així ha estat).
El “más vale malo conocido que bueno por conocer” els ha funcionat de meravella, li han sabut treure tot el rèdit possible a la maquinària de l'Estat i com a remat s'han trobat amb el “Brexit”.
I que és el Brexit? Segurament més del 80% dels que estem llegint aquestes línies no tenim ni idea de què és això, però en campanya es va traduir en algo així: El Brexit (la sortida d’Anglaterra de la Unió Europea)  trencarà Europa i això serà un desastre. Els culpables són els rojos i comunistes, els separatistes que ens volen treure del € i sense Europa no som res. Resumint, més POR, UP queda com a culpable i augmenta el vot conservador.
En definitiva, apel·lar al vot útil, la política de la por, el control sobre les Institucions i el aprofitar-se d'un sistema electoral teixit a mida i heretat de l'antic règim ha propiciat està clara victòria del Partit Popular (a més de la desunió manifesta de l'esquerra clar).

Hi havia alternativa? Des del meu punt de vista, si. Però…

La indignació ciutadana, la il·lusió per un canvi real i el (suposat) socialisme centenari no van arribar a coincidir mai, ni tan sols van apropar postures i fins i tot alguns van equivocar enemics.
En aquesta entrada no parlaré del PSOE. L'ètica i l'estètica actual d'aquest partit mereixen un escrit a part, en individual i en solitari.
Però si ho faré de PODEMOS, d'IU o el que ve a ser Unidos Podemos (UP). Però anem per parts.
El moment de confluir de les dos forces era ara. Doncs, ni abans es donaven les condicions idònies, ni el duet Lara-Llamazares ho permetia.
El pacte “dels botellins” va convertir definitivament a PODEMOS en “comunistes” i per tant, en portador d'etiquetes… i això no és bo.
UP, durant la campanya, va ser “progressiste” i “socialdemòcrata” i va ser un error. Havien de ser, únicament, l'esquerra. Els representants del poble pla, la lluita, l'alternativa, la centralitat del tauler, la il·lusió i l'esperança.
A UP li van fallar les expectatives, que no el resultat. Van perdre un milió de vots (on estan? o on han anat?) i tal vegada va ser pel simple fet de canviar treball per autocomplaença.
No fa falta ser molt intel·ligent per saber que hi haurà més reformes, noves retallades, major precarietat laboral, baixades salarials, corrupció, misèria… .I això, més prompte que tard, els brindarà una segona oportunitat.

I vist això, si abans em preguntava per què va guanyar el PP, ara em pregunte: Per què va perdre UP?
Principalment, per falta d'estructura i tal vegada, per això, van apostar tan decididament per la confluència amb IU. En un país de dretes com és Espanya, intentar agrupar el major nombre possible de forces d'esquerres en un sol partit és anar pel camí correcte. Sens dubte.
Però s'ha demostrat que a excepció d'Andalusia, la maquinària política i electoralista d'IU s'ha quedat obsoleta i antiquada. Que la vella IU ha castigat la confluència i que els històrics feixistes de la formació (Cayo Lara i Pascual Llamazares), es van dedicar des del primer moment a boicotejar l'acord.
Malgrat això, no es pot dir que UP hagi perdut, si no més aviat que no ha guanyat. Aspirar al 30%, als 6 milions i mig de vots i a 90-95 diputats es pecar d'optimistes (a dia d'avui), confondre la realitat i més quan el vot perdut pel PSOE s'ha decantat més pel PP que per UP.
Es va errar en campanya equivocant l'al·legat ideològic, se li va oferir la mà a l'altra “esquerra” en lloc de combatre-la i atacar-la i es va convidar al 15-M a l'abstenció amb aquest “Zapatero ha estat el millor President de la democràcia”. UP ha de recuperar la força i l'impacte del discurs inicial, els carrers, els cercles i el populisme.
Ha de tornar a connectar amb “la seva” gent, lluitar per la 3ª República en lloc de plorar nostàlgicament per la 2ª. Fer que la POR canviï definitivament de bàndol i preparar-se per a una legislatura curta, per a un nou procés constituent i per a la reconstrucció dels espais polítics.

Hi ha partit, que ningú ho dubte.

18 de Juliol de 1936. 80 anys de Guerra Civil.

Avui fa 80 anys que part de l'exèrcit espanyol es va sublevar i es va alçar en armes contra el legítim i democràtic govern de la Nació (ni s'ha d'oblidar mai ni ningú ha d'ometre en cap momento que aquest govern va ser triat pel poble i va sortir de les urnes).

El que en principi “només” estava previst que fos un cop d'estat va desencadenar en una cruenta i atroç guerra civil. Gairebé tres anys de mort, massacres i destrucció van sumir a Espanya en la major de les misèries…

…que encara avui seguim pagant i sofrint.

No va ser un conflicte polític i social com molts ens han volgut vendre durant anys. Va ser simplement un conflicte armat i militar. El clar exemple del poder de les armes en mans de feixistes autoritaris i intolerants antidemocràtics.

80 anys que van acabar amb la vida i l'esperança dels nostres avis, amb la llibertat dels nostres pares i que fins i tot a dia d'avui aspira a robar-nos el nostre futur.

Cal conèixer bé la història, analitzar-la i recordar-la perquè barbàries com aquesta no es tornen a repetir.

Personatges: Buenaventura Durruti.

Dues frases (que converteixen a l'heroi en mite), unes breus anotacions biogràfiques i la pel·lícula “Buenaventura Durruti, anarquista” com a homenatge al 120 aniversari del seu naixement (14 de Julio).

- Llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones; y ese mundo está creciendo en este instante.

- Hay que renunciar a todo menos a la victoria.

Buenaventura Durruti Dumange, León, 14 de juliol de 1896 – Madrid, 20 de novembre de 1936.

Sindicalista, revolucionari i anarquista.

Figura destacada de la CNT/FAI va estar implicat en tots els esdeveniments d'índole revolucionari que van precedir a la Guerra Civil espanyola.

Una vegada desencadenat el conflicte bèl·lic va destacar per la seva capacitat de reacció i organització.

Protagonista destacat en la defensa de Barcelona davant la revolta, va acudir posteriorment a defensar Madrid (davant l'avanç de l'exercit feixista) on va morir en estranyes circumstàncies la matinada del 20 de Novembre de 1936.

Moltes són les hipòtesis sobre la seva mort i molts els pressumptes autors. Comunistes, republicans, trotskistes, els propis anarquistes i, per descomptat, els feixistes han estat considerats en algun moment autors del seu assassinat (alguna cosa molt, molt bona havia de tindre quan era odiat i temut per tots).

Buenaventura Durriti és, sense cap tipus de dubte, l'exemple pragmàtic del que era la CNT en aquells temps.

Les paraules “anarcosindicalista” i “moviment llibertari” no s'entendrien sense la figura de Durruti.

Musiqueta: “Hasta siempre comandante”, Carlos Puebla, Nathalie Cardone, Los Canallas i Buena Vista Social Club.

Una cançó, un protagonista i diferents versions. Un clàssic de la música llatinoamericana amb clars signes d'homenatge i revolució.

Ernesto Guevara (Rosario, 14 de maig de 1928 - La Higuera, 9 d'octubre de 1967), polític, militar, escriptor, periodista, metge i ideòleg i comandant revolucionari.

O simplement, “el Che”.

I de regal, això