Dues frases (que
converteixen a l'heroi en mite), unes breus anotacions biogràfiques i la
pel·lícula “Buenaventura Durruti, anarquista” com a homenatge al 120 aniversari
del seu naixement (14 de Julio).
- Llevamos un mundo nuevo en
nuestros corazones; y ese mundo está creciendo en este instante.
- Hay que renunciar a todo menos a
la victoria.
Buenaventura Durruti
Dumange, León, 14 de juliol de 1896 – Madrid, 20 de novembre de 1936.
Sindicalista,
revolucionari i anarquista.
Figura destacada de la
CNT/FAI va estar implicat en tots els esdeveniments d'índole revolucionari que
van precedir a la Guerra Civil espanyola.
Una vegada desencadenat
el conflicte bèl·lic va destacar per la seva capacitat de reacció i
organització.
Protagonista destacat en
la defensa de Barcelona davant la revolta, va acudir posteriorment a defensar
Madrid (davant l'avanç de l'exercit feixista) on va morir en estranyes
circumstàncies la matinada del 20 de Novembre de 1936.
Moltes són les hipòtesis sobre
la seva mort i molts els pressumptes autors. Comunistes, republicans,
trotskistes, els propis anarquistes i, per descomptat, els feixistes han estat
considerats en algun moment autors del seu assassinat (alguna cosa molt, molt
bona havia de tindre quan era odiat i temut per tots).
Buenaventura Durriti és,
sense cap tipus de dubte, l'exemple pragmàtic del que era la CNT en aquells
temps.
Les paraules
“anarcosindicalista” i “moviment llibertari” no s'entendrien sense la figura de
Durruti.

No hay comentarios:
Publicar un comentario