Habemus agutzil?

 ***Per a retornar l'activitat del blog, crec que pot ser interessant començar amb la recuperació d'un dels escrits que vaig publicar a "Lo Diariet" de fa gairebé un any. 

Són unes 2000 paraules, però crec que pot ser una (re)lectura bastant interessant.

Habemus agutzil?

Agutzil, municipal, policia local o con a cadascú de vostès li done la gana dir-li. Sigue com sigue i dient-li com li vulguem dir, igual quan aquest text vegi la llum ja s’ha adjudicat la plaça o estan a punt de fer-ho. Però m’arriscaré. I el que aquí vaig a escriure, sense saber ni conèixer molta més cosa que la gran majoria del respectable, és únicament opinió personal. Cavil·lacions i reflexions en front d’aquest tema i la plaça en disputa que m’agradaria plasmar en lletra.

Capítol 1.

El primer que deuríem tindre en compte, saber i valorar es que s’ofereix. I el que s’ofereix és una vacant d’agutzil. Vacant que pertany al grup “C”, del subgrup “C2” i amb un nivell 18 de l’escala de l’administració general i la sub-escala d’auxiliar.

Si això ho entenem i ho hem comprés bé, ja tenim molt de camí fet.

A continuació, mirem que és el que se demana. I llegint l’apartat de la convocatòria on es detalla “Las funciones que tiene encomendada la plaza son las siguientes” també queden molt clares certes coses. I segurament, queden tant clares per a que ningú, després, es faci el sorprès, indignat o enganyat o indignada, sorpresa i enganyada. En resum, si observem el que s’ofereix i les funcions que s’encomanen (a excepció de dos punts que ara després tractarem amb la consideració que es mereixen), el que es busca és una barreja entre conserge, ordenança i “chic@ para todo”. Però, com no podia ser d’altra manera, hi ha truc (com a totes les convocatòries d’este estil) i este està en aquest dos punts que s’han de tindre molt en compte i que deixen o poden deixar pràcticament sense efecte i prerrogativa tot lo anterior.

 - Punt 1. El ejercicio de los cometidos de la policía local, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 51.2 de la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

- Punt 2. Cualesquiera otras funciones que el Alcalde – Presidente o la legislación vigente le encomienden.

 Esta pedrada és excel·lent i està molt ben tirada. El primer punt ve a dir algo així: En un poble de menys de 5.000 habitants i que per tant no pot tindre policia local, aquest agutzil, per obra i gràcia de qui mana ara o manarà en un futur, sense tenir ni la formació, ni la preparació, ni els coneixements necessaris (o al menys a la convocatòria no es demanen), pot passar a exercir de policia local. Per art de màgia, aquest “C2” de nivell 18 es converteix en un “C1” de nivell 22. Però això si, cobrant gairebé 4.000€ menys a l’any i exempt de tota responsabilitat d’avant qualsevol “cagada” (que recau en qui l’hagi pujat de galons).

I el segon punt, està més que clar: a creure i a fer el que et mane l’alcalde o qui ell designe com a autoritat competent en la seva absència.

És el que hi ha i és el que es demana. Això ho hem o hauríem de tindre tots molt clar. Aquí, o millor dit, a les bases, no es falseja res ni s’enganya a ningú. Amigo, como las lentejas, o las tomas o las dejas.

Capítol 2.

Aquesta plaça d’agutzil s’atorgarà mitjançant una convocatòria de concurs-oposició. I que vol dir això? Que hi ha dos parts clarament diferenciades. Una, la de l’oposició. On tots els pretendents hauran de superar una o varies probes teòriques i d’estudi sobre el temari publicat a les bases de la convocatòria. Temari extens, ampli i complex, dificultós, complicat d’estructurar i enrevessat. Un temari de gairebé 900 pàgines i que supera en volum i intensitat al que es demana a Catalunya i al País Valencià per opositat a policia local. Per què s’oferta un “C2” que amb l’ESO o l’EGB et val i el temari és d’un nivell igual o superior a un “C1”? Seria interessant saber qui va proposar i elaborar aquest temari i perquè.

En aquest cas concret, son tres probes. La primera, un examen tipo test de 50 preguntes, amb 4 respostes alternatives per pregunta i on els encerts valen un punt i cada errada et penalitza amb -0’5. La segona i la tercera son una proba “teórico-practica”, on primer, es faran 4 preguntes sobre les funcions d’agutzil (seran per a tots les mateixes?) i després, una proba de coneixement de monuments, edificis, guia de carrers i terme municipal del poble. I tot s’haurà de respondre en un exercici “practico-escrito” (si consultem les “funcions” a exercir per aquest agutzil i la complexitat d’aquesta segona part de l’oposició, este exercici pot ser o molt fàcil o molt difícil i el comitè avaluador, sabent que hi ha en joc una valoració del 40%, tindrà o pot tindre un exagerat excés de potestat a l’hora de fer decantar el balancí cap una part o altra). Tot plegat, un disbarat, i més si tenim en compte que estem parlant d’un “C2”. I per cert, esperem que ningú tingue la sort de jugar amb preeminència, doncs és molt més fàcil estudiar-se directament les 50 preguntes, per molt complicades que aquestes puguen ser (que ho seran), que un temari de quasi 900 pàgines on estan “amagades” aquestes preguntes i la seva correcta resposta.

Aclarida la part “oposició”, passem a analitzar l’apartat del concurs. El “concurs” és on se valoren els mèrits de cada un dels aspirants a la plaça. Mèrits a avaluar, que també venen molt ben explicats i definits a las bases de la convocatòria. I, que altra vegada, deixen totalment a les clares cap a quina o quines funcions va orientada principalment aquesta plaça. Que, de ben segur, és el que més l’important a qui ha preparat aquestes bases per a poder exercir d’agutzil (¿?) a Traiguera.

Els concursos, de normal, no consten d’unes directrius d’elaboració fixes i definides, si no que és cada organisme i institució qui decideix que és important i que no, que puntua més, que puntua menys, que no puntua i que manca de valor, en definitiva, el concurs és on qui elabora les bases pot jugar a favor o en contra de certs perfils professionals.

En aquest concurs en concret es valoraran com a mèrits lo següent:

- La formació. I dins d’aquesta, les titulacions i els cursos de formació i perfeccionament. Que vol dir això? Que puntuen de més a menys les llicenciatures i diplomatures universitàries, el batxillerat i l’FP 2. I que els cursets de formació i perfeccionament seran puntuats “a juicio del órgano de selección” (ull viu amb això, doncs ve a dir que algú decidirà si els cursets son bons i poden sumar o no) amb un +0’1 cada un que supere les 10 hores. Amb 25 cursets, que li facen el pes al òrgan de selecció, un candidat pot obtindré només un 33% del total d’aquest “mèrit”. A tenir-ho en compte.

- Experiència professional. Si has treballat per a la administració pública, vas puntuant, si no, ajo y agua. No ho diu en aquestes paraules, però ve a ser això.

- Coneixement del valencià i altres idiomes comunitaris. Així de simple i concís, no cal molta explicació més.

Vist tot això, aquí van algunes reflexions. Per què no es valora l’empadronament? Si tant important és saber-se i conèixer els monuments, edificis, guia de carrers i terme municipal del poble, és més fàcil tenir-ho controlat si vius i has viscut a Traiguera que haver-t’ho aprés per a sortir del pas i poder contestar correctament algunes preguntes. A la gran majoria de convocatòries d’aquesta mena l’empadronament puntua i puntua molt. És incomprensible per què aquí no.

Per què no s’han de superar alguna mena de probes físiques? Una altra de les coses sorprenents i que fins i tot ratlla la incoherència. Que volem, un agutzil que volte, controle i pugue intervindré si fa falta o una persona per a ocupar un lloc darrere d’un taulell despatxant fotocopies, impresos varis i que només menegi el cul (i les cames) lo just i imprescindible?

I per a tancar aquest capítol, un apunt. Una persona que, per a aquesta plaça d’agutzil, hagi treballat dos períodes de tres mesos a un ajuntament i que tingue un B2 de valencià pot arribar a puntuar més que una altra persona que, per exemple, atresore un grapat d’anys d’experiència dins del món de la seguretat, tingue fets més d’una vintena de cursets (amb els seus corresponents diplomes) sobre temes i matèries relacionades amb la seguretat, la protecció i la vigilància, hagi estat guardonat amb alguna menció honorífica per part de la policia nacional per mèrits d’intervenció i estigue en possessió i vigència de la llicencia “C” d’armes.

I no, això no és crítica, ni molt menys. És per a que tots tinguem clar que es busca i quin tipus de perfil sembla o pot semblar l’idoni per ocupar aquesta vacant. Una altra cosa és si aquesta plaça, amb aquest condicionant, fa reialment falta o si s’hauria de buscar un agutzil menys “administratiu” i més “operatiu”. Més de treballar sobre el terreny i amb un horari, diguem-li, un pelet més complicat i menys d’estar tancat entre parets i fer de 8 a 15h.

Capítol 3.

Ja per anar acabant, no estarà de més fer una ullada als “pros” i “contres” d’aquesta plaça tal i com està o ha estat ofertada.

Tot el que sigue sumar, és bo. Tot el que sigue poder-li despenjar un altre funcionari a l’administració, és bo. Tot el que sigue reforçar els serveis municipals, és bo. Tot el que sigue poder alleugerar de carga i treball a la resta de funcionariat, és bo. I tot el que pugue accelerar determinats tràmits, també és bo.

A partir d’aquí, si la persona que aconsegueix el càrrec ho fa amb la mentalitat de: és una feina per a tota la vida, una bicoca amb un bon sou, un millor horari, poca feina i menys responsabilitat i amb tots els caps de setmana, ponts i festes de guardar lliures, ja tenim el problema abans del tret de sortida. I això, només, sense tenir en compte el munt d’interrogants que deixa l’apartat de les funcions que pot o hauria de poder realitzar aquesta persona.

Personalment, tal i com han estat presentades i redactades les bases de la convocatòria, no tinc clar si les següents funcions que ara després enumeraré i que deurien ser d’imprescindibles compliment, li estaran encomanades a aquesta o aquest agutzil. I si hi ha encàrrec, si tindrà els suficients coneixements, formació, preparació i caràcter per poder-ho portar a terme i fer-ho complir de forma seria, responsable, professional i honesta.

Ahí van:

- Dedicació professional en defensa de la Llei i la seguretat ciutadana. Les relacions sancionadores amb la comunitat i municipi. Col·laborar amb l'Administració de Justícia i auxiliar-la si fora el cas. Notificacions judicials, les pròpies de l'administració local i d’altres organismes. Atendre la relació de denúncies en temes relacionats amb el trànsit. Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà d'acord amb les normes de circulació. Instruir atestats per accidents de trànsit en el nucli urbà. Control i vigilància del trànsit a les zones escolars. Control de l'absentisme escolar. Vigilància i seguretat en les proximitats dels centres escolars. Violència de gènere i a menors. Vigilar i controlar les infraccions de convivència ciutadana. Adoptar mesures preventives en seguretat. Actuar en els casos de comissió de delictes. Control i vigilància de l’ordre públic. Control i vigilància de la venda ambulant.  Actuacions en col·laboració amb altres cossos i forces de seguretat. Atenció telefònica les 24 hores. Seguretat i vigilància en la prevenció de delictes i faltes. Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan sigue requerit. Protecció a menors i atenció a les víctimes de violència domèstica i de gènere. Dur a terme diligències de prevenció i totes les actuacions que tendeixin a evitar la comissió d'actes vandàlics i delictius. Patrulla de protecció, seguretat i vigilància municipal i medi ambient. Vigilància i sanció d'obres i projectes que es realitzin en el municipi i que no comptin amb llicència municipal o no hagin satisfet les taxes corresponents. Ocupació i control CCTV. I control de: Abocaments il·legals, Contaminació, Venda ambulant, Salut pública, Control dels residus sòlids urbans i Inspecció i control d'ocupacions de la via pública.

Segurament, massa interrogants per definir.

Però, tots i totes ens mereixem un marge de confiança. Un temps de prudència i paciència per saber com es desenvoluparà aquesta nova persona, en aquest nou càrrec i en aquesta nova feina. Com la porta a terme i amb quina actitud l’afronta. Quines tasques li son encomanades i si, depenent de la dificultat d’aquestes, les sap gestionar, adequar i fer complir amb proporcionalitat. Si te controlada la comunicació, el diàleg i sap legislar professionalment davant certs conflictes. I per què no, si manca de l’habilitat i capacitat necessaris per solucionar i resoldre enfrontaments i disputes. Sis mesos és un marge de temps bastant idoni i amb un any ja ens sobrarà i re-sobrarà per a fer una valoració completa i avaluar definitivament si és el que ens feia falta i necessitàvem.

De no ser així i si no es compleix amb el mínim exigible i desitjables, serà el torn de l’equip de govern. Un equip de govern que hauran de decidir si amb això ja ens va be o s’ha d’invertir en una nova plaça que cobreixi les mancances manifestes en matèria de seguretat, protecció i vigilància. Aquí, sent realistes, lo important és el “què”, el poble, i no el “qui” i això tots ho hauríem de tindre clar. Com clar hauríem de tindre que lo del “concurso-oposición”, a part d’uns magnífics focs d’artifici burocràtics, és lo que marca la llei, però que hi ha feines on el més important és i deuria de ser el C.V. Tant legal i de llei com un concurs-oposició.