Entrevista als candidats a l’alcaldia de Traiguera. Eleccions municipals 2019.

 

Ja tenim a tocar les properes eleccions municipals i, com ve sent costum i tradició, “Lo Diariet” ha volgut conversar amb els candidats a l’alcaldia. Ho volem fer per donar a conèixer a tots vostès les seves inquietuds, propostes i programa que, d’una manera o altra, poden influir i ser importants a l’hora de dirigir l’ajuntament i gestionar el interessos del nostre poble.

            1ª) – Però primer, ens pot parlar una mica de vostè i del seu perfil tant personal com professional?

- Hola, em dic Javier Ferrer Bort. Tinc 42 anys i tinc un fill que es diu Xavier que en té 13. Sóc diplomat en Relacions Laborals per la Universitat Jaume I de Castelló. Vaig treballar 17 anys a Mármoles Tarragona fins que vaig decidir presentar-me per primera vegada ara fa 4 anys a l´alcaldia del nostre poble pel PSPV-PSOE. Sóc l´actual President de la Taula del Sénia i també de la Unió Musical de Traiguera i la música és una de les meues passions. Sóc una persona oberta, tranquil·la, de caràcter amable i diplomàtica. Molt amic dels meus amics, m´agrada escoltar a la gent i sempre estic disposat a ajudar. M´agrada el futbol i sóc un enamorat del meu poble. Tinc moltes ganes de seguir aportant treball per a millorar i afrontar un repte de futur més innovador i més modern.

 - Em dic Jose Grañana Cervera, casat i pare de dos filles. Sóc familiar, responsable i m’agrada conservar i cuidar les meues amistats. Des de ja fa molts d’anys, he estat involucrat en el moviment associatiu de Traiguera. Per exemple, sóc músic de la Unió Musical de Traiguera i per cert, el músic que fa més anys que està en actiu, concretament 39 anys. Vaig ser un dels socis fundadors de la Penya Barça de Traiguera i també fundador del Club de Pilota Valenciana de Traiguera. Fa 16 anys que estic involucrat en política local perquè vull apostar i treballar pel poble. Em sente molt traiguerí i per això m’agrada involucrar-me en tot allò que suma per al poble.

            2ª) – Quines idees tenen i com pensen enfocar temes tan diversos com:

- La col·laboració amb les entitats culturals.

JAVI.     La col·laboració amb les entitats culturals i esportives del nostre poble, és un dels punts fonamentals de la nostra acció de govern. De fet, des que estem a l´Ajuntament hem signat convenis de col·laboració amb totes les entitats que fan activitats durant l´any al nostre poble. Som conscients que el poder associacionista del que disposem a Traiguera és el motor per a que siguem un poble viu i actiu i la nostra tasca seguirà sent la de potenciar les seues activitats.

JOSÉ.     La importància de les entitats és fonamental avui en dia per al nostre poble. L’ajuntament ha de col·laborar, escoltar i recollir les seues idees, de la mateixa manera que les entitats han de estar disposades a fer i organitzar actes. Hi ha d’haver sempre una col·laboració recíproca. Per a mi el més important de tot és que les entitats han de vore’s sempre recolzades per l’Ajuntament en totes les seues iniciatives, però procurant que siguen lliures i independents. Un Ajuntament no deu de convertir les associacions locals en el braç executor de les seues polítiques. Hem de tenir clar que la política no deu d’estar present on no toca.

             - Les activitats educatives.

JAVI.     És una de les nostres prioritats. Des del primer moment ens vam posar a treballar per donar-li la importància que cal, perquè era molt el que es podia fer. De les primeres reunions que vam tenir només entrar a l´Ajuntament va ser amb la direcció de l´escola, posant-nos a la seua disposició per millorar la relació entre l’escola i l’Ajuntament. Vam encetar una política de col·laboració amb l´escola fruit de la qual, vam aconseguir que després de reunir-nos amb la Conselleria d´Educació per a transmetre-li les necessitats que teníem, ens arreglessin el pati de l´escola que presentava un estat prou lamentable després de molts anys. També tenim millores en l´escola dins del programa Edificant que va promoure el govern de la Generalitat. Xarxa Llibres, també de la Generalitat, ha fet que els llibres de text siguin gratuïts, però des de l´Ajuntament vam promoure la iniciativa de pagar-ho també als d´educació infantil que no entraven dins d´aquest programa. La biblioteca municipal també és un clar exemple. No entenem un poble, en ple segle XXI sense disposar d’un servei educatiu i cultural tan bàsic com aquest. Perquè la biblioteca és molt més que un simple espai: és una ferramenta per apropar de manera lúdica l’educació, la literatura, la cultura... tant als més joves com als més grans. Al voltant d’ella, hem anat organitzant tallers, conferències, compta contes, cursets...per tal que els nostres joves tinguin una primera aproximació a la cultura de forma lúdica i entretinguda. Podríem seguir parlant de totes les activitats que hem anat desenvolupant en aquest camp com les campanyes d´educació vial, el premi literari, conferències històriques...

Per què som conscients que l´educació és un pilar fonamental de la nostra societat i de l´estat del benestar pel que els socialistes sempre hem apostat. Així ho fem i ho seguirem fent.

JOSÉ.     La nostra proposta és molt ambiciosa en aquest aspecte, amb un bloc del nostre programa dedicat en exclusiva a les FAMÍLIES que inclou tant l'apartat educatiu com el de conciliació.

Volem donar una verdadera utilitat a la biblioteca creant el «Club dels deures», un espai que servisca per donar suport actiu als xiquets i joves en la realització de les tasques escolars; volem seguir impulsant les activitats realitzades de 15h a 17h per cubrir l’antic horari escolar i proposar-ne de noves en col·laboració amb l’AMPA per tal d’afavorir la conciliació familiar. Subvencionarem el transport dels joves que cursen batxillerat i mòduls de Formació Professional i seguirem apostant juntament amb la Diputació per l’escola matinera. Com a novetat, estem decidits a impulsar també la guarderia matinera.

Els llibres de text d’infantil continuaran sent gratuïts i proporcionarem material didàctic per a un millor funcionament del menjador escolar. I evidentment col·laborarem en tot allò que ens sol·liciten des de l’escola.

            - L’esport local.

JAVI.     En aquesta legislatura hem fet una aposta clara per l´esport local en diferents àmbits, tant a nivell d’instal·lacions com pressupostari. Des del primer minut, hem apostar per millorar les nostres instal·lacions esportives. Vam començar per les piscines municipals, que estaven en un estat prou obsolet i precari, arreglant els vasos i el seu voltant. Per a aquest any vinent, ja estaran reformats els nous vestidors i un nou servei de bar cafeteria, tot això amb la col·laboració de la Diputació de Castelló amb la qui hem signat, per primera vegada, un conveni singular. En l´àmbit del futbol, hem signat un conveni amb el Baix Maestrat Futbol Base on juguen molts xiquets del nostre poble, amb una aportació econòmica important per a facilitar-los l´activitat. Al C.F. Traiguera hem augmentat considerablement la subvenció per a mantenir l´equip en la 1ª Categoria Regional, apostant també pel patrocini de les equipacions, per a que porten el nom del nostre poble i del Reial Santuari allà on vaiguen. A més, hem fet millores importants en l´entorn de les instal·lacions, arreglant les banquetes, tanques de seguretat, lavabos i pintura dels vestidors. Hem apostat també per seguir subvencionant al Club Ciclista Traiguera per a les diferents curses que realitzen al nostre poble així com al Moto Club Traiguera on aquest any hem instal·lat el reg automàtic per a facilitar les tanques de manutenció i condicionament del circuit de motocròs. Hem condicionat i adequat el Trinquet amb frares, per acollir el 1er i 2º campionat Autonòmic de Trinquet amb frares. Una disciplina que s´està recuperant a nivell autonòmic i que des de l´Ajuntament estem potenciant també amb una activitat extraescolar per donar a conèixer aquest esport entre els més menuts. Al solar de dalt del camp de futbol, en breu començarà una actuació de condicionament de la zona amb la instal·lació d´un camp de futbol 3 i bàsquet, un skate park, una zona street workout i un espai de jocs per als més menuts.

Durant aquesta legislatura està comprovat que hem treballat per dinamitzar l´esport al nostre poble i les idees no s´han acabat. Continuarem treballant per dinamitzar l´esport, una de les mesures que durem a terme si guanyem les properes eleccions, serà instal·lar la gespa artificial al camp de futbol per facilitar aquest esport als més menuts i a l´equip local a la vegada que ens permetrà estalviar en aigua i llum a les instal·lacions esportives.

JOSÉ.     Dins el nostre projecte és una part molt important perquè sabem el què volem i com ho volem fer. Per a nosaltres, l’esport no pot anar separat del concepte de Salut i per tant, pretenem desenvolupar un projecte ampli, que integre tots els recursos que tenim i en cree de nous i sobretot que vaja dirigit a totes les edats per igual.

En primer lloc, contractarem un professional especialista que dinamitze el concepte global d’esport i elabore una veritable agenda esportiva ( rutes a l’aire lliure, funcionalitat del parc saludable del prigonet, classes d’esport per als més menuts i per a la gent major,...) tant per a xiquets, joves com gent gran.

Som conscients de les necessitats en infraestructures i per això i com a plat fort en aquesta àrea FAREM un GIMNÀS, ja que és una demanda que molts traiguerins porten fent-nos des de fa temps. A més, pensem que el poliesportiu municipal és una de les instal·lacions més deteriorades i necessita una intervenció urgent. Per tant, ja avance que la seua remodelació i posada a punt serà una de les prioritats de la nostra acció de govern.

             - La neteja i condicionament de carrers.

JAVI.     Evidentment, la neteja i condicionament de carrers és un tema prioritari per a donar una bona imatge de poble. De fet, gràcies a programes tant de la Generalitat com de la Diputació, tenim més gent contractada per a desenvolupar aquestes tasques que ens permeten tenir un poble més net i més digne. De fet, des de l´Ajuntament tampoc escatimem esforços per a que el poble tingui el millor aspecte possible, una mostra de la qual és el recobriment amb pedres els recercats de tots els arbres del poble per a donar una millor sensació de neteja i condicionament del poble. Aquesta és la línia a seguir i així ho seguirem fent.

JOSÉ.     Durant estos 4 anys, l’actual equip de govern ha comptat amb un nombre d’operaris extra per ajudar a la brigada municipal, però per desgràcia no se n’ha sabut treure profit perquè la tasca de coordinació ha sigut totalment ineficient. S’ha fet real la dita de «donde hay patrón no manda marinero». En el nostre equip de govern hi haurà una persona responsable que s’encarregarà de fixar una agenda real per a totes les tasques de neteja i condicionament del nostre poble, tenint en compte sempre el nombre de gent del que es disposa per fer aquesta feina.

L’acondicionament de carrers i renovació d’instal·lacions ha sigut sempre una prioritat en els governs del Partit Popular. Per això, el primer que farem tan prompte com comencem a governar, serà un inventari de tots aquells carrers que des de fa temps necessiten una remodelació més urgent i dissenyarem una agenda ambiciosa, però realista.

             - Els aparcaments (o dit d’una altra manera, els mal aparcaments).

JAVI.     Quan vam entrar a l´Ajuntament aquest era un tema que ens preocupava. De fet, vam encetar una campanya de sensibilització a la gent per a que respectessin les zones d´aparcament i de no aparcament dels carrers del poble. Confiem amb el civisme de la gent i que poc a poc ens habituarem a respectar els senyals de circulació. Sabem que és una tasca difícil i més ara, que per circumstàncies no tenim policia municipal. Seguirem treballant per a que aquest no sigui un problema per als nostres veïns i veïnes. De fet, una de les prioritats nostra va ser recuperar el bus per dintre del poble per a donar millors facilitats d´aquest servei públic a qui més ho necessita i que no hagin de desplaçar-se fóra del poble i per a això, necessitem respectar els aparcaments.

JOSÉ.     Decisions. En primer lloc s’ha de fer un estudi sobre el tràfic rodat al nostre poble per part de professionals. Tenim una circumval·lació perfecta per treure volum de tràfic rodat de dins del nucli urbà, que és l’avinguda del Maestrat. Però repeteixo que les solucions han de tenir sempre un punt de vista professional i tècnic i no basar-se en ocurrències i idees espontànies i nosaltres hem de ser capaços d'executar-les amb valentia. Per exemple, ha quedat demostrat que les «multes virtuals» no funcionen i sols serveixen per no tindre que afrontar la realitat.

            - La regulació de l’espai públic en carrers i places (guals il·legals, us i abús de les terrasses, estacionar on no toca...).

JAVI.     Al igual que a la pregunta anterior, hem volgut confiar en el bon criteri de la gent, però a l’igual que amb el tema dels aparcaments, si no hi ha un mínim de respecte per la normativa municipal, poc es pot fer per part de l´Ajuntament. Estem en disposició d’aplicar un protocol que beneficiï a la gran majoria tant dels locals del poble com del propis veïns i veïnes.

JOSÉ.     Com ja li he dit abans, governar comporta la presa de decisions i aquestes dependran dels resultats de l’estudi de reordenació del tràfic rodat i mobilitat urbana que volem dur a terme. Si volem una Traiguera viva i activa hem de saber respectar les costums dels traiguerins. Som un poble que compta cada vegada en un nombre més reduït d’habitants i si no comencem a ser un poc pràctics a l’hora de fer les coses, serà difícil anar cap endavant. Nosaltres sempre hem sigut partidaris de fer fàcils les coses per a la gent. Apostem sense dubtes per Traiguera.

            - La proliferació de colònies de gats.

JAVI.     Es un tema que estem tractant i estudiant amb professionals del sector i que esperem en breu trobar-hi una solució acord i en benefici de tots, inclosos els gats (per suposat).

JOSÉ.     Aquest és un altre punt que on les solucions no poden dependre de les ocurrències de qui governa. Hem de ser seriosos i en primer lloc valorar de forma professional quina és la magnitud del problema i les possibles solucions. Existeixen diverses associacions i organismes especialitzats que treballen per dur a terme un control de la natalitat d’estos animals d’una forma humana. Estic d’acord que aquest és un problema de salut pública que portem arrossegant massa temps i no podem seguir donant-li l’esquena.

            - Les defecacions dels gossos a la via pública.

JAVI.     Es molt fàcil. Cadascú ha de ser responsable del que fa el seu gos. La via pública i els carrers son de tots. De fet des de l´Ajuntament vam encetar una campanya de conscienciació per a replegar els excrements dels gossos donant un kit de bosses per a replegar-los, ja que mai s´havia fet res al respecte. Des d´aquí instem a qui el necessite que passe per les oficines de l´Ajuntament i li facilitarem. Demanem el màxim respecte per a tindre net el nostre poble.

JOSÉ.     Aquesta pregunta et demostra la ineficàcia de la campanya feta des de l’ajuntament en aquests 4 anys. Nosaltres portem al programa la creació d’un espai on els propietaris puguen portar les seues mascotes i que estiga correctament adequat perquè no moleste ni supose cap problema per a la resta de la gent. No podem seguir depent de “bancalets” ni altres zones similars dins del poble.

            - La violència de gènere (si es donés algun cas).

 JAVI.     És un tema molt delicat. Però fa molts mesos que hi estem treballant, tant en l’aspecte preventiu con en les accions a prendre si se dona algun cas, ja sigue amb violència física, verbal, psicològica, etc. Estem més que preparats per afrontar-ho.  De fet, a la Mancomunitat del Baix Maestrat, des de fa pocs mesos comptem amb un agent d´Igualtat que està per a ajudar en aquests casos. Al llarg d´aquesta legislatura, l´Ajuntament hem aprovat un Pla d´Igualtat.

JOSÉ.     Tant de bo mai tinguem que parlar de cap cas a Traiguera i per descomptat si es pogués parlar menys d’aquest problema a la resta d’Espanya, seria senyal de què anem pel bon camí. Crec que cal conscienciar a tothom de què la violència en general mai pot ser la solució i menys en aquest tema. Per tant, és feina dels polítics donar exemple als altres i crec que només hi ha una forma: RESPECTANT a tots, homes i dones, xics i xiques. Fiquem-ho en pràctica i no aprofitem qualsevol cosa per provocar, crispar i insultar.

            3ª) – El PGE (Pla General Estructural) i tot lo relacionat amb l’urbanisme, últimament ha donat per a escriure un llibre. De forma breu i concisa, com ho pensen enfocar i quines mesures pensen prendre?

JAVI.     El primer que diré es que el PGOU que es va proposar per a Traiguera era inviable i sobredimensionat per al nostre poble.

Hem posat el PGE a disposició de tota la gent, ja ha passat la fase d’exposició pública i ara està en fase de contestar les al·legacions. El vam estudiar amb els tècnics municipals i el vam portar a les diferents conselleries per a què ens marquessin les directrius a seguir en aquest tema. Després de diferents modificacions i adequacions creiem que aquest PGE és el que toca per al nostre poble. El pla que ens proposaven, amb un creixement de més de 45.000 habitants, un número elevadíssim de PAI´s i un volum de creixement desorbitat per al nostre poble, s´ha demostrat que ni era reial ni era el més adequat per al nostre poble. Hem de ser més seriosos amb el futur de tots i totes.

JOSÉ.     La nostra intenció és simple, tornar a la idea bàsica i principal del PGE que vam dixar preparat al març del 2015. S’han desaprofitat aquests 4 anys en el tema urbanístic i quan s’ha volgut fer alguna cosa, han fet tard i han retallat el possible creixement del poble de Traiguera. Hem de tindre mires de futur, les idees de la Traiguera que volem i com la volem. Volem una Traiguera en possibilitats de créixer i no la Traiguera estancada que tindrem amb les modificacions fetes al PGE per part de l’equip de govern actual.

Continuarà...

 

 

Habemus agutzil?

 ***Per a retornar l'activitat del blog, crec que pot ser interessant començar amb la recuperació d'un dels escrits que vaig publicar a "Lo Diariet" de fa gairebé un any. 

Són unes 2000 paraules, però crec que pot ser una (re)lectura bastant interessant.

Habemus agutzil?

Agutzil, municipal, policia local o con a cadascú de vostès li done la gana dir-li. Sigue com sigue i dient-li com li vulguem dir, igual quan aquest text vegi la llum ja s’ha adjudicat la plaça o estan a punt de fer-ho. Però m’arriscaré. I el que aquí vaig a escriure, sense saber ni conèixer molta més cosa que la gran majoria del respectable, és únicament opinió personal. Cavil·lacions i reflexions en front d’aquest tema i la plaça en disputa que m’agradaria plasmar en lletra.

Capítol 1.

El primer que deuríem tindre en compte, saber i valorar es que s’ofereix. I el que s’ofereix és una vacant d’agutzil. Vacant que pertany al grup “C”, del subgrup “C2” i amb un nivell 18 de l’escala de l’administració general i la sub-escala d’auxiliar.

Si això ho entenem i ho hem comprés bé, ja tenim molt de camí fet.

A continuació, mirem que és el que se demana. I llegint l’apartat de la convocatòria on es detalla “Las funciones que tiene encomendada la plaza son las siguientes” també queden molt clares certes coses. I segurament, queden tant clares per a que ningú, després, es faci el sorprès, indignat o enganyat o indignada, sorpresa i enganyada. En resum, si observem el que s’ofereix i les funcions que s’encomanen (a excepció de dos punts que ara després tractarem amb la consideració que es mereixen), el que es busca és una barreja entre conserge, ordenança i “chic@ para todo”. Però, com no podia ser d’altra manera, hi ha truc (com a totes les convocatòries d’este estil) i este està en aquest dos punts que s’han de tindre molt en compte i que deixen o poden deixar pràcticament sense efecte i prerrogativa tot lo anterior.

 - Punt 1. El ejercicio de los cometidos de la policía local, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 51.2 de la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

- Punt 2. Cualesquiera otras funciones que el Alcalde – Presidente o la legislación vigente le encomienden.

 Esta pedrada és excel·lent i està molt ben tirada. El primer punt ve a dir algo així: En un poble de menys de 5.000 habitants i que per tant no pot tindre policia local, aquest agutzil, per obra i gràcia de qui mana ara o manarà en un futur, sense tenir ni la formació, ni la preparació, ni els coneixements necessaris (o al menys a la convocatòria no es demanen), pot passar a exercir de policia local. Per art de màgia, aquest “C2” de nivell 18 es converteix en un “C1” de nivell 22. Però això si, cobrant gairebé 4.000€ menys a l’any i exempt de tota responsabilitat d’avant qualsevol “cagada” (que recau en qui l’hagi pujat de galons).

I el segon punt, està més que clar: a creure i a fer el que et mane l’alcalde o qui ell designe com a autoritat competent en la seva absència.

És el que hi ha i és el que es demana. Això ho hem o hauríem de tindre tots molt clar. Aquí, o millor dit, a les bases, no es falseja res ni s’enganya a ningú. Amigo, como las lentejas, o las tomas o las dejas.

Capítol 2.

Aquesta plaça d’agutzil s’atorgarà mitjançant una convocatòria de concurs-oposició. I que vol dir això? Que hi ha dos parts clarament diferenciades. Una, la de l’oposició. On tots els pretendents hauran de superar una o varies probes teòriques i d’estudi sobre el temari publicat a les bases de la convocatòria. Temari extens, ampli i complex, dificultós, complicat d’estructurar i enrevessat. Un temari de gairebé 900 pàgines i que supera en volum i intensitat al que es demana a Catalunya i al País Valencià per opositat a policia local. Per què s’oferta un “C2” que amb l’ESO o l’EGB et val i el temari és d’un nivell igual o superior a un “C1”? Seria interessant saber qui va proposar i elaborar aquest temari i perquè.

En aquest cas concret, son tres probes. La primera, un examen tipo test de 50 preguntes, amb 4 respostes alternatives per pregunta i on els encerts valen un punt i cada errada et penalitza amb -0’5. La segona i la tercera son una proba “teórico-practica”, on primer, es faran 4 preguntes sobre les funcions d’agutzil (seran per a tots les mateixes?) i després, una proba de coneixement de monuments, edificis, guia de carrers i terme municipal del poble. I tot s’haurà de respondre en un exercici “practico-escrito” (si consultem les “funcions” a exercir per aquest agutzil i la complexitat d’aquesta segona part de l’oposició, este exercici pot ser o molt fàcil o molt difícil i el comitè avaluador, sabent que hi ha en joc una valoració del 40%, tindrà o pot tindre un exagerat excés de potestat a l’hora de fer decantar el balancí cap una part o altra). Tot plegat, un disbarat, i més si tenim en compte que estem parlant d’un “C2”. I per cert, esperem que ningú tingue la sort de jugar amb preeminència, doncs és molt més fàcil estudiar-se directament les 50 preguntes, per molt complicades que aquestes puguen ser (que ho seran), que un temari de quasi 900 pàgines on estan “amagades” aquestes preguntes i la seva correcta resposta.

Aclarida la part “oposició”, passem a analitzar l’apartat del concurs. El “concurs” és on se valoren els mèrits de cada un dels aspirants a la plaça. Mèrits a avaluar, que també venen molt ben explicats i definits a las bases de la convocatòria. I, que altra vegada, deixen totalment a les clares cap a quina o quines funcions va orientada principalment aquesta plaça. Que, de ben segur, és el que més l’important a qui ha preparat aquestes bases per a poder exercir d’agutzil (¿?) a Traiguera.

Els concursos, de normal, no consten d’unes directrius d’elaboració fixes i definides, si no que és cada organisme i institució qui decideix que és important i que no, que puntua més, que puntua menys, que no puntua i que manca de valor, en definitiva, el concurs és on qui elabora les bases pot jugar a favor o en contra de certs perfils professionals.

En aquest concurs en concret es valoraran com a mèrits lo següent:

- La formació. I dins d’aquesta, les titulacions i els cursos de formació i perfeccionament. Que vol dir això? Que puntuen de més a menys les llicenciatures i diplomatures universitàries, el batxillerat i l’FP 2. I que els cursets de formació i perfeccionament seran puntuats “a juicio del órgano de selección” (ull viu amb això, doncs ve a dir que algú decidirà si els cursets son bons i poden sumar o no) amb un +0’1 cada un que supere les 10 hores. Amb 25 cursets, que li facen el pes al òrgan de selecció, un candidat pot obtindré només un 33% del total d’aquest “mèrit”. A tenir-ho en compte.

- Experiència professional. Si has treballat per a la administració pública, vas puntuant, si no, ajo y agua. No ho diu en aquestes paraules, però ve a ser això.

- Coneixement del valencià i altres idiomes comunitaris. Així de simple i concís, no cal molta explicació més.

Vist tot això, aquí van algunes reflexions. Per què no es valora l’empadronament? Si tant important és saber-se i conèixer els monuments, edificis, guia de carrers i terme municipal del poble, és més fàcil tenir-ho controlat si vius i has viscut a Traiguera que haver-t’ho aprés per a sortir del pas i poder contestar correctament algunes preguntes. A la gran majoria de convocatòries d’aquesta mena l’empadronament puntua i puntua molt. És incomprensible per què aquí no.

Per què no s’han de superar alguna mena de probes físiques? Una altra de les coses sorprenents i que fins i tot ratlla la incoherència. Que volem, un agutzil que volte, controle i pugue intervindré si fa falta o una persona per a ocupar un lloc darrere d’un taulell despatxant fotocopies, impresos varis i que només menegi el cul (i les cames) lo just i imprescindible?

I per a tancar aquest capítol, un apunt. Una persona que, per a aquesta plaça d’agutzil, hagi treballat dos períodes de tres mesos a un ajuntament i que tingue un B2 de valencià pot arribar a puntuar més que una altra persona que, per exemple, atresore un grapat d’anys d’experiència dins del món de la seguretat, tingue fets més d’una vintena de cursets (amb els seus corresponents diplomes) sobre temes i matèries relacionades amb la seguretat, la protecció i la vigilància, hagi estat guardonat amb alguna menció honorífica per part de la policia nacional per mèrits d’intervenció i estigue en possessió i vigència de la llicencia “C” d’armes.

I no, això no és crítica, ni molt menys. És per a que tots tinguem clar que es busca i quin tipus de perfil sembla o pot semblar l’idoni per ocupar aquesta vacant. Una altra cosa és si aquesta plaça, amb aquest condicionant, fa reialment falta o si s’hauria de buscar un agutzil menys “administratiu” i més “operatiu”. Més de treballar sobre el terreny i amb un horari, diguem-li, un pelet més complicat i menys d’estar tancat entre parets i fer de 8 a 15h.

Capítol 3.

Ja per anar acabant, no estarà de més fer una ullada als “pros” i “contres” d’aquesta plaça tal i com està o ha estat ofertada.

Tot el que sigue sumar, és bo. Tot el que sigue poder-li despenjar un altre funcionari a l’administració, és bo. Tot el que sigue reforçar els serveis municipals, és bo. Tot el que sigue poder alleugerar de carga i treball a la resta de funcionariat, és bo. I tot el que pugue accelerar determinats tràmits, també és bo.

A partir d’aquí, si la persona que aconsegueix el càrrec ho fa amb la mentalitat de: és una feina per a tota la vida, una bicoca amb un bon sou, un millor horari, poca feina i menys responsabilitat i amb tots els caps de setmana, ponts i festes de guardar lliures, ja tenim el problema abans del tret de sortida. I això, només, sense tenir en compte el munt d’interrogants que deixa l’apartat de les funcions que pot o hauria de poder realitzar aquesta persona.

Personalment, tal i com han estat presentades i redactades les bases de la convocatòria, no tinc clar si les següents funcions que ara després enumeraré i que deurien ser d’imprescindibles compliment, li estaran encomanades a aquesta o aquest agutzil. I si hi ha encàrrec, si tindrà els suficients coneixements, formació, preparació i caràcter per poder-ho portar a terme i fer-ho complir de forma seria, responsable, professional i honesta.

Ahí van:

- Dedicació professional en defensa de la Llei i la seguretat ciutadana. Les relacions sancionadores amb la comunitat i municipi. Col·laborar amb l'Administració de Justícia i auxiliar-la si fora el cas. Notificacions judicials, les pròpies de l'administració local i d’altres organismes. Atendre la relació de denúncies en temes relacionats amb el trànsit. Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà d'acord amb les normes de circulació. Instruir atestats per accidents de trànsit en el nucli urbà. Control i vigilància del trànsit a les zones escolars. Control de l'absentisme escolar. Vigilància i seguretat en les proximitats dels centres escolars. Violència de gènere i a menors. Vigilar i controlar les infraccions de convivència ciutadana. Adoptar mesures preventives en seguretat. Actuar en els casos de comissió de delictes. Control i vigilància de l’ordre públic. Control i vigilància de la venda ambulant.  Actuacions en col·laboració amb altres cossos i forces de seguretat. Atenció telefònica les 24 hores. Seguretat i vigilància en la prevenció de delictes i faltes. Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan sigue requerit. Protecció a menors i atenció a les víctimes de violència domèstica i de gènere. Dur a terme diligències de prevenció i totes les actuacions que tendeixin a evitar la comissió d'actes vandàlics i delictius. Patrulla de protecció, seguretat i vigilància municipal i medi ambient. Vigilància i sanció d'obres i projectes que es realitzin en el municipi i que no comptin amb llicència municipal o no hagin satisfet les taxes corresponents. Ocupació i control CCTV. I control de: Abocaments il·legals, Contaminació, Venda ambulant, Salut pública, Control dels residus sòlids urbans i Inspecció i control d'ocupacions de la via pública.

Segurament, massa interrogants per definir.

Però, tots i totes ens mereixem un marge de confiança. Un temps de prudència i paciència per saber com es desenvoluparà aquesta nova persona, en aquest nou càrrec i en aquesta nova feina. Com la porta a terme i amb quina actitud l’afronta. Quines tasques li son encomanades i si, depenent de la dificultat d’aquestes, les sap gestionar, adequar i fer complir amb proporcionalitat. Si te controlada la comunicació, el diàleg i sap legislar professionalment davant certs conflictes. I per què no, si manca de l’habilitat i capacitat necessaris per solucionar i resoldre enfrontaments i disputes. Sis mesos és un marge de temps bastant idoni i amb un any ja ens sobrarà i re-sobrarà per a fer una valoració completa i avaluar definitivament si és el que ens feia falta i necessitàvem.

De no ser així i si no es compleix amb el mínim exigible i desitjables, serà el torn de l’equip de govern. Un equip de govern que hauran de decidir si amb això ja ens va be o s’ha d’invertir en una nova plaça que cobreixi les mancances manifestes en matèria de seguretat, protecció i vigilància. Aquí, sent realistes, lo important és el “què”, el poble, i no el “qui” i això tots ho hauríem de tindre clar. Com clar hauríem de tindre que lo del “concurso-oposición”, a part d’uns magnífics focs d’artifici burocràtics, és lo que marca la llei, però que hi ha feines on el més important és i deuria de ser el C.V. Tant legal i de llei com un concurs-oposició.