Eleccions municipals a Traiguera. Anàlisis i conclusions.

Pedro Sánchez s’ho va jugar tot a una carta, li va sortit be i ha guanyat. Nacionals, autonòmiques, europees i municipals, totes en menys d’un mes i els 40, l’as i el tres.

La moció de censura, promoguda per U.P, el va fer President. I a partir d’aquell moment, la governabilitat, el control, l’agenda i els tempos. I amb aquestes condicions favorables, va saber sembrar i ha collit.

Amb un PSOE eufòric i triomfant a Madrid, que repetia i millorava resultats al País Valencià i amb un PP nacional i autonòmic més debilitat que mai, a Traiguera s’encarava el 26-M amb la campanya més enfangada, intensa i envilida que un pugue recordar. Podrie analitzar com va anar el tema propagandístic, la campanya, la composició de les llistes, la gent que i figurava i el programa de tots dos partits, però no ho faré. Passaré directament al suquet.

El dia 26 vam votar, si, i el resultat es pot considerar històric. Mai, en 40 anys de municipalisme democràtic, s’havia produït un 6 a 3. Extrapolant els resultat obtinguts per cada bloc ideològic, de les nacionals a les municipals, ja s’entreveia que el PSOE podia repetir victòria, però, ni els més optimistes podien imaginar aquest +282 per als Socialistes. Una diferencia de 282 vots, que molts, tant els d’un partit com de l’altre, segurament, encara no s’expliquen.

Personalment, he de dir que l’anàlisi més simple ens pot portar a la lectura més senzilla i fàcil d’entendre. Però, si volen analitzar i re-analitzar i fer-ho tot molt més complex, complicat i rebuscat, també es pot fer.

El més important, és tindre clar que en política, les matemàtiques son una mica diferents. Un vot és un vot, però si el vot es “girat” (que canvia de partit) el seu valor és doble, perquè el que li suma a un li resta a l’altre. Per tant, tenint clar això, se pot comprendre perquè durant certes èpoques d’aquesta passada legislatura alguns atrevits ja parlaven d’un 6 a 3.

Al 2011, el PP encapçalats  per Carlos Roda, va guanyar de +183 vots, 647 a 462 i amb més de 16 punts de avantatge (57’5% en front al 41’2%). Fins aquí, tot correcte. Al 2015, el PSOE de Javier Ferrer, li dona la volta a la situació i guanya de +79, 584 a 505 vots i un percentatge del 53’4% contra el 46’1%. I aquí, ja podem començar a treure conclusions. El PSOE va “girar” 262 vots i va augmentar 12 punts en referencia al 2011. Per tant, ens trobem al 2019 en un PSOE, amb inèrcia guanyadora i amb el vent a favor, que guanya de +282 vots i amb un 63’2% del total. Veient això, tot quadra. El  PSOE ha mantingut la línia, en va “girar” 262 ara fa 4 any i ha guanyat de 282 (un +20) ara, ha pujat 10 punts en referencia al 2015 i 22 respecte al 2011 (de un 41’2% al 62’2%). Una tendència ascendent i continuista de 8 anys que l’ha portat fins a aquest resultat històric. El PSOE, podem dir, va començar a guanyar estes eleccions després de tocar fons al 2011.

Per contra, al PP li ha passat tot el contrari. En referent al 2011, han perdut aquets 282 vots (els hi toca “girar” a 141 persones d’aquí al 2023) i 22 punts. Per tant, es pot afirmar, que aquestes eleccions les van començar a perdre l’endemà d’haver perdut les del 2015, al no haver pogut o sabut “recuperar” vots “girats”. Els toca regeneració, autocrítica, examen i diagnòstic (més prop del 7 a 2 que del 5 a 4), però principalment, tranquil·litat, sang gelada i fugir del messianisme doncs no seria estrany ni sorprenent que els naixés competència pel flanc dretà.

En quant al PSOE, a dia d’avui, s’ha transformat en un partit personaliste, i això a nivell local no es roí, si no tot el contrari. Si Javi es capaç de mantindré els peus ferms a terra, continua treballant, portant a terme el programa i pot evitar la seducció a divinitat, que per resultat i palmadetes al muscle el temptarà durant aquets primers mesos, com va dir un, “pot ser alcalde durant 20 anys”.

I a tot això, nomes un “però”. Que el partit judicial on està enquadrat Traiguera no hagi obtingut representació a la Diputació, doncs, difícilment i més veient els resultats obtinguts (aquest inqüestionable 6 a 3) ningú de la zona li podria disputar el lloc de diputat provincial al nostre alcalde.