Xupito d'Orujo. Gènova - Catalunya.

Segur que ahir molts dels dirigents del Partit Popular van acabar el dia donant palmadetes amb les orelles, doncs no hi havia per a menys. Ja es podien deixar de tanta fal·làcia i tant “brindis al sol” i passar definitivament al xupito d'orujo (gallec, per descomptat), a la celebració.
Tot el complicat i negre que se'ls presentava la possibilitat de governar subsegüentment del 20-D se'ls ha aclarit (i de quina manera!!!) després del succeït a Catalunya aquestes últimes hores.
L'acord entre “JxSi” i la CUP els obre de bat a bat les portes de la governabilitat d'Espanya. Amb aquest escenari polític, fins i tot un mal actor seria capaç de tirar endavant una mala obra.

M'explico: L'acord entre “Junts pel Si” i la CUP els permet retrocedir i tornar sobre els seus passos a la política de la por, del terror. La independència de Catalunya i la secessió d'Espanya seran tan bon argument propagandístic i els proporcionarà tanta munició electoralista com la que al seu moment els hi va facilitar (i ben be que ho van saber aprofitar) el terrorisme i ETA.
El nacionalisme serà Satanàs i l'independentisme la glànola que amenaçarà amb assolar i destruir Espanya.
Davant tal panorama, la jugada per intentar formar govern és molt fàcil i simple.

Aconseguir l'abstenció d'un PSOE, que entre punyalades drapaires pròpies, guerra interna i buit de poder, solament els hi faltaria ser, també, “el dolent de la pel·lícula” permetent que els catalans acabessin amb la unitat d'Espanya. O millor dit, no permetent que el capdill de la unió i la democràcia pugui continuar amb la defensa i protecció del Regne.

Mal paisatge és el que se li presenta al PSOE en futures dates.
Amb Ciudadanos ho tindrien molt millor. Alguna promesa futura, la insinuació d'algun Ministeri (segur que el pensar en aquesta possibilitat fa que més d'un en C’s s'estigui “tocant” dia sí i dia també) i el no convocar noves eleccions (de produir-se això, la gran majoria dels seus votants tornarien a la seva antiga casa) seria un pagament més que suficient per el “si”.

Per tant i més després del succeït a Catalunya, que a ningú li estranyi si M. Rajoy s'aparta una miqueta, Soraya Sáenz de Santamaría és presentada com la nova “Presidenciable” i amb els vots favorables del seu propi partit, els de Ciudadanos i l'abstenció del PSOE tenim, per primera vegada en la historia pàtria, una dona Presidenta del Govern.