Avui,
per començar l'entrada (amb la que está caient), ens hem de remuntar a aquell
ja llunyà Octubre de 1974.
La dictadura que imperava aquells dies a Espanya estava agonitzant, tots intuïen vents de canvi i les grans potències mundials advocaven per una renovada Espanya democràtica.
El PSOE, en l'exili, pràcticament no pintava res dins del panorama polític espanyol de l'època. S'havia quedat obsolet, vell i acomodat. Vivia del que havia estat i a l'ombra d'un PCE que es perfilava com la primera força política d'esquerres en la nova Espanya de després de la dictadura franquista, i això no podia ser. La socialdemocracia Europea no podia permetre's tal luxe.
La dictadura que imperava aquells dies a Espanya estava agonitzant, tots intuïen vents de canvi i les grans potències mundials advocaven per una renovada Espanya democràtica.
El PSOE, en l'exili, pràcticament no pintava res dins del panorama polític espanyol de l'època. S'havia quedat obsolet, vell i acomodat. Vivia del que havia estat i a l'ombra d'un PCE que es perfilava com la primera força política d'esquerres en la nova Espanya de després de la dictadura franquista, i això no podia ser. La socialdemocracia Europea no podia permetre's tal luxe.
. Suresnes, França.
11, 12 i 13 d'Octubre de 1974.
Un bon nombre de joves militants socialistes estaven convençuts que havia arribat el moment del canvi, que calia guanyar el futur i que el tradicionalisme que representaven aquests vells líders històrics era el passat.
F. González, A. Guerra, M. Chaves, N. Redondo, E. Mújica, J.M Benegas, P. Castellanos… . Ells, de ferms principis i ideològicament forts, havien de ser l'esperança i el futur del partit. La renovació era inevitable i després de la “estocada y descabello” del llavors Secretari general Rodolfo Llopis, començava la gran lluita per fer-se amb l'esquerra a Espanya.
El que va passar després és sabut per tots: Mort del Dictador, legalització de partits, eleccions democràtiques, les majories absolutes del 82 i 86 (i gairebé 89), canvis polítics i socials, la caiguda del “Felipisme”, crisis internes, Almunia, Zapatero i un descens progressiu en vots (que els ha portat a tocar sòl amb poc més de 5.300.000 vots en aquestes últimes eleccions generals) amb P. Sánchez com a Secretari general.
Un bon nombre de joves militants socialistes estaven convençuts que havia arribat el moment del canvi, que calia guanyar el futur i que el tradicionalisme que representaven aquests vells líders històrics era el passat.
F. González, A. Guerra, M. Chaves, N. Redondo, E. Mújica, J.M Benegas, P. Castellanos… . Ells, de ferms principis i ideològicament forts, havien de ser l'esperança i el futur del partit. La renovació era inevitable i després de la “estocada y descabello” del llavors Secretari general Rodolfo Llopis, començava la gran lluita per fer-se amb l'esquerra a Espanya.
El que va passar després és sabut per tots: Mort del Dictador, legalització de partits, eleccions democràtiques, les majories absolutes del 82 i 86 (i gairebé 89), canvis polítics i socials, la caiguda del “Felipisme”, crisis internes, Almunia, Zapatero i un descens progressiu en vots (que els ha portat a tocar sòl amb poc més de 5.300.000 vots en aquestes últimes eleccions generals) amb P. Sánchez com a Secretari general.
I est és el problema. El socialisme dins del partit és escàs (per no dir nul), la socialdemocracia ha anat desapareixent amb la mateixa rapidesa que els seus antics dirigents s'han apoltronat i han anat formant part de “consells d'administració”, el de ser “progresista” sona a acudit dolent i a sobre, de tant buscar el centre han perdut l'esquerra.
A l'actual PSOE li toca reinventar-se. Necessita un canvi, unificar criteris i un front comú (i això, és impossible mentre els seus vells dinosaures no acceptin que ja solament són vestigis del passat). En definitiva, ser fidels a la seva història.
Continuarà.
P.D: Que pensaria el Felipe González del 74 del d'ara?. Són els actuals “varons” del PSOE, el R. Llopis d'antany?. És el morat el color dels nous (i joves) progressistes?...
No hay comentarios:
Publicar un comentario