Catalunya: Independentisme o política de claveguera?.

Això han estat les meves petites cavil·lacions sobre les últimes eleccions autonòmiques a Catalunya i tot el que han ofert posteriorment.
Breus reflexions que vaig publicar a Facebook i que ara vull recopilar aquí com a primera entrada del Blog.

27/9/2015 

 “Si jo pogués votar avui, segurament, tindria més clar a qui no votaria que a qui li confiaria el meu vot.
Això de “Junts pel Si”, a mi no em quadra. CDC i ERC de la maneta?. Intentar barrejar (suposadament) aigua i oli?. Uffffff.
Sent una mica innocent i inconscient, pensaria que ho fan per la “independència”, però sent realista, crec que solament els mou la cobdícia de governar (o seria millor dir: manar?) i les ànsies de poder (que ens apostem a que guanyen i no arriben ni a aconseguir un acord entre ells?).
Però, sigui el que sigui i passe el que passe, esperem que guanye la democràcia, el dret a decidir i que es respecte l'elecció de la gent.”

29/9/2015

“Que significa un 48%?.
Enfront del 100%, que et falta un 2’1% per haver guanyat. Però la política no són matemàtiques.
Amb un 48% estàs més que legitimat per a governar… que és el fàcil. Però també et dóna dret a prendre exemple de Grècia (sempre ells com a estendard de democràcia) i dins de 2 mesos, o tres, o cinc dimitir (que és el difícil) i convocar eleccions. I aquesta vegada sí, enfocades total i únicament al plebiscit.
“Junts pel Si”, aquí us vull veure. Poltrona o independència?. Hi ha partit???”.

Enllaç dels resultats

15/11/2015

“Doncs no, els catalans encara no tenen president.
Després d'haver vist com al Sr. Artur Mas li donaven “pel sac” dues vegades seguides, jo em pregunto: de debò este tio vol la independència de Catalunya?.
A mi em sembla que no.
Aquest el que vol és el poder i manar.
Si de debò la seva meta fos la independència de Catalunya o en el seu defecte, començar el procés independentista, ho tindria tan fàcil com fer-se a un costat i deixar que un altre fos investit president. Però sembla que això ni s'ho planteja.
Al meu entendre, el Sr. A. Mas és un absolutista que per conveniencia i interés s'ha disfressat d'independentista”.

27/12/2015

“Sembla que avui és el dia.
No sé que decidirà fer la CUP, ni què passarà amb “Junts pel Si”, ni tan sols si A. Mas (o un altre) tindrà possibilitats reals de ser investit President.
Sigui com sigui i passe el que passe, a partir de demà ens tocarà ració doble de demagògia periodística. Que si uns s'han baixat els pantalons, que si els altres han renunciat als seus principis i ideals, que si radicals uns, que si corruptes els altres… . Hi haurà, segurament, per a tots els gustos.
Però, res més lluny de la realitat (des del meu punt de vista). Això, que durant setmanes a estat passant a Catalunya, és intentar buscar un consens, dialogar, pactar acords puntuals, uns altres de definitius, en definitiva, fer política i ser fidels a la democràcia (totes les opinions conten i tots els vots sumen).
Catalunya (com no) pot ser la primera en marcar una nova època, l'encarregada d'ensenyar-nos que una altra manera de fer política, molt diferent a la que hem conegut durant lustres, és mes que posible”.

4/1/2016

“La CUP li diu NO a Mas.
Catalunya es queda sense investidura presidencial (de moment)…
…i per tant, es frena (aturada temporal) el procés independentista.
Vist això, anem al fàcil. A la cerca de culpables i a la caça del titular simplista i polèmic (que és el que millor saben fer els mitjans de comunicació).
La CUP li diu “no” a Mas, no a “Junts pel Si” i ni molt menys al procés independentista. És més, estarien disposats a donar-li el “si quiero” a O. Junqueras o R. Romeva.
Per tant, per què “JxS” no ha buscat una candidat alternatiu?. Per què Mas s'entossudeix en un impossible?. Sembla que hi ha massa “coses fosques” dins d'aquesta gran coalició.
En lloc de buscar culpables, repartim les culpes de forma proporcional. Millor ens aniria”.

I com sembla que aquesta història encara no ha arribat a la seva fi…
Continuarà.