Una passejada pels segles XVI i XVII.

“L’acció de Dimonis de la riera encesa, situada al Maestrat valencià dels segles XVI i XVII, ens dibuixa una època apassionant, encara farcida de foscors i misteris, on la superstició i la religiositat sovint es confonen, alimentant creences, pors i recances, on els mals de cos i esperit es materialitzen gairebé de forma física, hom diria, com a espectres o dimonis.

Llorenç, el fill menut de la poderosa família canetana dels Monserrat, torna a casa després de lluitar durant quatre anys amb els terços reials. El seu retorn trastoca el destí de Lluïsa, la seua antiga promesa, així com els plans de don Tomàs, el seu pare, noble i prohom de l’orde de Montesa. Amb tot i això, l’alegria familiar de tenir de nou el fill a casa sa i estalvi aviat quedarà estroncada per l’esquerpa i obsessiva actitud del noi, pertorbat per la seua traumàtica experiència en la batalla.

Acompanyant el progressiu empitjorament de Llorenç, unes morts misterioses posaran en perill l’hegemonia social i el bon nom dels Monserrat, destorbant la calma de tot el poble. Les respostes, en forma d’espectres obscurs de bandolers ajusticiats a la forca, semblen amagar-se a l’interior d’una estranya caixa de plata que Llorenç ha portat dels seus viatges.

I llavors, en aquest Maestrat literari, es descabdella una acció novel·lesca que juga amb l’imaginari cristià i amb el maniqueisme entre el bé i el mal per crear una història de personatges embogits, de passions, de misteris dels de debò i de caràcters ferrenys”.

Aquesta és la sinopsi, que per a Onada edicions, fa Vicent Sanz de “Dimonis de la riera encesa”, l’opera prima d’Enric Anyó. Dimonis de la riera encesa, el llibre, és tot això i a més, una llarga passejada, plena d’intrigues i emocions, per aquest Maestrat (alhora tant proper i tant llunyà) dels segles XVI i XVII.

Personalment, recomanarie a qui el comencés a llegir, que intentés situar-se i ambientar-se el més ràpid possible, doncs és molt fàcil que el subconscient ens traeixi i anteposem les imatges del temps actual a les d’aquells convulsos i fatals segles XVI i XVII que ens invita a visitar i viure el Sr. Anyó. Per a que ens resulte molt més fàcil aquest exercici de memòria, podem tirar un ull a la sèrie “La Peste”, a la pel·lícula d’Esteve Rovira “Serrallonga” i fins i tot a l’univers creat per Arturo Pérez-Reverter en torn al Capità Don Diego Alatristre.

Ens trobarem cases pairals, unes altres de més modestes, garitos, “antros” i tabernes, camps d’oliveres i conreus, masos, indrets, racons i carrerons de diferents pobles, descripcions de llocs i emplaçaments d’altres ciutats... i tot junt, ens sonarà, ens sonarà d’haver-ho vist, conegut o fins i tot, d’haver-hi estat, per això crec que és tant important ambientar-se el mes aviat possible i abans de que la historia vaigue avançant i fent camí. Crec que és més que imprescindible tindre clara la visió general del conjunt narratiu, doncs serà molt millor per a nosaltres i l’esforç descriptiu que hi fa l’autor, bé que s’ho mereix.

Una altra de les coses important i que enriqueixen la novel·la, són els seus personatges i protagonistes. Tant els principals, com els secundaris (i fins i tot alguns de recurrents i puntuals) amb els quals el lector es pot sentir identificat (en major o menor mesura) i pot trobar certes semblances amb gent real i coneguda (és el que té llegir i deixar volar la imaginació en aquest context de proximitat). Hi ha personatges entranyables, propers i que ja de bon principi, ens cauran molt bé. En trobarem d’odiosos i fastigosos, també de detestables (pels seus actes i comportament els coneixereu). Altres, que sense tindre ni gran importància ni excés de protagonisme, no pararan d’incrementar en valor la història. També ens trobarem els típics, que d’entrada no pareix ni que tinguen massa cabuda ni massa sentit dins de la narració, però que ens depararan més d’una sorpresa. I com no, aquell o aquells que ens agradaria que sortiren una mica més i gaudiren del seu moment. De com simpatitzem amb certs personatges o del grau de desafecte que sentim per uns altres, dependrà i molt, el ritme que nosaltres li puguem donar al relat. Doncs la riquesa de la novel·la en aquest aspecte és gran i destacable.

Són molt importants els canvis i l’evolució que van sofrint determinats personatges, ja que en certs moments i en alguns d’ells, dona la impressió que l’autor passa de la novel·la a l’assaig, de la comèdia a la tragèdia i fins i tot del drama a la paròdia. I un clar exemple d’això, pot ser el personatge principal de l’obra, el protagonista...

...encara que eixe (o eixa) no tingue perquè ser qui o pot semblar de bon principi.

Hi ha un punt (indeterminat) del llibre on la historia principal deixa de ser-ho. Un punt on les xicotetes trames, que envolten i serveixen per a enfortir la principal, fins i tot la guanyen en protagonisme, interès i rellevància. I això és bo, molt bo, doncs ens canvia de forma radical el pas i el ritme, fins al punt d’haver de preguntar-nos si l’autor no estarà jugant amb nosaltres i el que ens pensàvem que era important no ho serà tant i per contra, cert detalls i situacions, en aparença sense importància, poden ser determinants i guanyar en protagonisme al llarg del text. Anem avançant amb la lectura i ens adonem que tot el que hem anat deixant enrere té un quantiós significat, que no hi ha res que no aporte i sume a la trama camí del desenllaç final. No queden punts solts, no es peguen “puntades sense fil” i tot, absolutament tot (per insignificant que semble o ens pogués parèixer en aquell moment) té la seua importància.

Suspens, tensió i emocions fortes, intriga, misteri i fins i tot violència. Cada pàgina és un gust i una sorpresa i el final de cada capítol va sumant més i més incertesa camí d’una cloenda, que tens ganes que arribe (per a saber com acaba la història), però que al mateix temps, voldries veure llunyana per a que et durés una mica més la lectura.

Inquietud, angoixa i nerviosisme (tot a parts iguals) son les tres paraules que millor poden definir la sensació que pateix el lector per saber com acaba el relat.

Totes les trames que conformen l’obra, ja siguen importants i principals o xicotetes i secundaries, tenen la seua conclusió, res es queda en l’aire, res es queda sense aclarir i com dirien en castellà, al final, no queda ningún cabo suelto.

Per tant i en definitiva, un gran llibre i les meues felicitacions al Sr. Anyó.

Nota: Si algú està interessat en adquirir el llibre, es pot posar en contacte amb qualsevol integrant del Centre Cultural Traiguerí, en mi mateix o directament amb l’autor.

Feminisme i radicalitat

O millor dit, el feminisme com a solució ideològica enfront de la ignorant radicalitat de l’extremisme masculí.

I per què dic això? Perquè ni estem preparats, ni conscienciats ni ens han educat, com a mascles que som, per creure en la plena i total igualtat entre homes i dones. I com a mostra, la definició que fa la RAE sobre el feminisme: “Ideologia que defensa que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes”. I aquí està “la madre del cordero”, com si no tinguéssem tots dos els mateixos drets pel sol fet d’haver nascut!

Gràcies a aquesta barbaritat i a la inexistència històrica d'igualtat, les dones han hagut de lluitar i guanyar dia a dia i pam a pam cada gram d'independència i llibertat que han aconseguit.

Per tant, no és desencertat el considerar el feminisme com un moviment social, polític, econòmic i cultural. Encara que jo, personalment, el definiria com a lluita i derrota, integritat i dignitat, resistència i desobediència, coratge , decència, tolerància i igualtat.

I és aquesta paraula, igualtat, la més important i per la qual més s'ha batallat i s’ha de continuar lluitant. Igualtat davant la llei, igualtat laboral i educativa, igualtat per a elegir i decidir, per a la llibertat sexual i per a d'altres molts més casos i conceptes que comentarem al llarg d'aquest text.

És aquesta llibertat la que no està acceptada per una societat majoritàriament masclista i intolerant. Aquesta coexistència de poder entre homes i dones i aquesta correlació de forces i febleses igualitàries és la que ni permet, ni històricament ha permès l'autoritarisme masculí. I és a partir d'aquí, quan la lluita de sexes té mil i una similituds amb la lluita de classes, com tant be va definir Friedrich Engels:  “en la família l'home és el burgès i la dona el proletariat”. Teoria esta que va plasmar notablement en la seva obra L'origen de la família, la propietat privada i l'estat (1884) i va desenvolupar posteriorment Simone de Beauvoir: “No es neix dona, arriba una a fer-s’ho”.

Des del meu punt de vista, aquesta frase de Simone de Beauvoir és la que major sentit li dóna i millor ens pot servir per estudiar i intentar comprendre que és la Ideologia de Gènere i la seva posterior bifurcació en Moviment social feminista d'una banda i el mal denominat “Hembrismo” (o odi i menyspreu contra l'home) per una altra.

De totes les definicions llegides i analitzades, per a mi, aquesta és la que millor defineix que és la ideologia de gènere: “La ideologia de gènere considera que el nostre comportament dividit en masculí i femení és producte de la influència cultural i social de l'entorn, i la pròpia sexualitat depèn més dels esdeveniments biogràfics i socials de la nostra vida que de les característiques fisiològiques. Ser home o dona no estaria determinat pel sexe, sinó per la cultura. La ideologia de gènere considera que l'exclusivitat de la relació  entre home i dona és una hipòtesis social i cultural que és útil per mantenir l'hegemonia del domini masculí”. Per tant, i davant esta encertada definició, no es d’estranyar que la Ideologia de Gènere es separés en les dues vessants anomenades anteriorment, una més moderada i l’altra més radical. Hi ha diferents punts, que ara veurem i que ens podran aclarir i clarificar una mica més tot això:

- El feminisme (i no només el feminisme, si no la suposada dignitat personal de cada un de nosaltres) recolza i està a favor de tot tipus de tendència i orientació sexuals, però principalment i com a bandera, exigeix i defensa, la llibertat sexual de cadascú. Pel contrari, no és cert i és mentir intencionadament el afirmar que el feminisme està en contra de la heterosexualitat pel simple fet de “odiar” als homes. Es pot ser feminista i ser heterosexual, homosexual, bisexual o transsexual. Per què no?

- La major part del feminisme recolza i defensa el dret a l'avortament, no obstant, i este és un greu error que solem cometre la gran majoria, el feminisme no promou l'avortament. És una equivocació pensar que en exigir el dret a l'avortament legal, segur i gratuït, s'està incitant a les dones embarassades (amb embarassos desitjats o no desitjats) a avortar. Ser feminista (i de sentit comú) és basar-se en aquest dret, per a, que en cas que una dona prengue aquesta decisió, pugue fer-ho de forma legal, de forma segura i de forma gratuïta. Però, igual que en el punt anterior, caiem en l'error de creure que el feminisme obliga a les dones a avortar, les influència i les anima a que prenguen aquesta decisió. Des del meu punt de vista, el ser feminista no hauria d'estar renyit ni amb l'opció d'avortar ni amb la de ser mare. Opcions i decisions lliures, dignes i sense discriminació ni prejudicis.

- El moviment feminista està en tot el seu dret de qüestionar el paper de les institucions religioses i polítiques (aquí està la història per a ser llegida i recordada), però, en cap cas, qüestiona les creences religioses de les persones independentment que siguen dona o home. No assumim com a pròpia la simplesa de pensar en un “feminisme ateu” [Annie Laurie Gaylor, 1978] que ens jutja pel simple fet de creure en Deu, en Mahoma, en Rosa Luxemburg o en John Holmes. On està escrit que el feminisme no respecte les creences i llibertats religioses de cadascú? Una altra cosa molt, molt diferent, és que reclame la separació entre Església i Estat (per tot el que representa i ha representat històricament en contra dels drets de la dona) i exigeixi polítiques feministes.

- Una altra de les grans falsedats que han sabut explotar, tant el ranci conservadorisme masculí com la part més extremista del feminisme, és intentar fer-nos creure que el feminisme és i creu en la superioritat del gènere femení per sobre del masculí. Això, ni molt menys és així, el feminisme creu (i està àmpliament demostrat i documentat) en la igualtat de gènere. Igualtat de gènere, igualtat de drets i igualtat d'oportunitats. El terme “feminazi” res té a veure amb l'autenticitat feminista, és un concepte buit de contingut (a excepció de qui enarbora la radicalitat com a resposta), sense coherència ni cohesió argumental. Parlem d'igualtat i per tant, de posar punt i final a tot tipus de diferències, estereotips i violència (física, verbal, psicològica…). L'home NO és superior a la dona i estic obert a raons si algun voluntari em pot demostrar lo contrari.

- És el “feminisme” el mateix que el “masclisme” però vist des del punt de vista de la dona? Al meu entendre, no, per a res. El feminisme lluita i treballa per aconseguir la paritat entre gèneres, la igualtat entre home i dona. El masclisme, emparat en un “sistema patriarcal” despòtic i autoritari (del que després parlarem) busca i exigeix la supremacia del gènere masculí sobre el femení. L'home ÉS superior a la dona! Banal concepte i atrevida afirmació de qui ha nascut del ventre d’una dona.

- També m’agradaria fer una reflexió sobre els que possiblement siguen els majors tòpics del feminisme en vers del masclisme: els canons de bellesa i la feina de la llar. És una gran barbaritat pensar que el feminisme suggereix i anima a la dona a que es deixe de maquillar, de depilar-se, d'arreglar-se o de vestir-se de tal o qual manera. Una altra cosa molt diferent és que el feminisme convide a replantejar-se certes tendències (algunes suficientment denigrants) i estereotips imposats. L'última paraula en aquest tema sempre hauria de ser de la dona, una decisió pròpia i personal on cadascuna pugue ser com desitge i no com s'espera que sigue.

Etiquetar a la dona en “sus labores” és a dia d'avui tan ridícul i absurd com  injust ho va ser en un passat no tan llunyà. Que el feminisme qüestione el paper que exerceix la dona en la llar, dins del nucli familiar o en el treball és lo més lògic. Una altra cosa molt diferent és que sigue la pròpia dona (o el propi home, per què no?) qui decideixi dedicar-se a ser “mestressa de casa”. És la dona qui ha de decidir si desitja dedicar-se a la casa, a la llar, als nens…, mai ha de ser l'home qui l'obligui a assumir aquest rol. I ja que estem, si ets home i estàs llegint aquestes línies, replanteja't la situació, analitza si la teva col·laboració i cooperació en les tasques casolanes són les esperades i desitjades o si per contra podries fer alguna cosa més i fer-la millor. Sols és una reflexió, però de ben segur que una major implicació i contribució en aquest tema serà gratament acceptat.

- I pel que fa a la sexualitat o a les relacions sexuals, jo  mai he escoltat o llegit que el feminisme estigue en contra de la monogàmia, però sí de conceptes endarrerits i absurds que jutgen i condemnen a la dona per intentar viure de forma plena i lliurement la seua independència i llibertat sexual. I són aquests mateixos els que jutgen i condemnen a la dona, els que es vanaglorien i  feliciten de fer justament això. Serveixi aquest entre-cometes que tots hem escoltat i algunes han viscut en carn pròpia com a exemple real: “una dona que té o a tingut relacions amb molts homes és una fresca, una cotxina o fins i tot una puta, per contra, un home fent el mateix és un xulo, un crack o un artista”. Queda més que clar l’error amb la falta de tacte i de mesura, no?

- I ja per anar acabant amb aquests punt, no m’agradaria fer-ho sense tractar un tema tan cruel com actual; la violència de gènere i la seva relació amb el feminisme. No és que el feminisme minimitze la violència home-home o dona-home si no que prioritza la violència home-dona (en totes les seves formes i contextos) i les dades li donen la raó. Doncs aquesta violència, atenent a l’elevat nombre de casos i amb les estadístiques a la mà, s'ha convertit en una emergència social, en un problema jurídic i una terrible lacra que ens afecta plenament com a col·lectiu i societat, suposadament, avançada. Parlem de violència masclista quan hi ha assassinat i mort, però també hauríem de fer-ho en parlar d'assetjament, humiliació, maltractament, abús, violació, etc.

Sé que no està sent una lectura fàcil i còmoda i per això ometré el repàs històric que en principi tenie previst incloure en l'escrit del que és, va estar i hauria de ser en un futur el feminisme i aniré tancant amb un concepte que per la seva importància, significat i disputa sí crec ha d'aparèixer. Patriarcat.

Segons la RAE: “Organització social primitiva en què l'autoritat és exercida per un home cap de família, estenent-se aquest poder als parents àdhuc llunyans d'un mateix llinatge i gènere. Govern o autoritat del patriarca”.

En teoria feminista, el concepte i significat està molt clar, el domini masculí en l'ordre social, familiar, polític, econòmic i cultural. Un domini total dels aspectes existencials i de convivència (sic) basat en creences, simbolismes, mitificació del tradicionalisme i per què no, en la força i la violència. Vetllar i conservar la supremacia masculina i mantenir la subordinació femenina és i ha de ser “lo natural” per a l'existència i el prevaler del patriarcat.

Les comparacions, en termes generals, entre l'ocupació i la remuneració salarial entre homes i dones és un bon exemple, a l’igual que ho son el tracte verbal (un metge defineix clarament a tots dos sexes, però per contra, quin home acceptaria ser definit com a hostessa?), les conductes socials de valors i recompenses, els rols i estereotips sexuals, la violència de gènere (fins no fa tant, l'agressió física cap a la dona no estava ni mal vista ni era jutjable. Fins i tot la submissió feia que moltes ho acceptessen com un càstig lògic i normal), l'absència d'una vida laboral i professional plena i completa o l'haver d'orientar el plaer i la satisfacció sexual cap a l'home. Tot això, són clars exemples de que cal lluitar amb totes les nostres forces contra aquesta arrelada i aberrant malformació social i cultural denominada patriarcat.

Son moltes les frases i eslògans feministes escrits des del sentiment, l’angoixa i la necessitat. N’hi ha de molt bons i significatius, de molt durs i de molt tendres i qualsevol d’ells podria posar el punt i final a este escrit, però per a tancar, em quedaré amb les paraules d’una, per a mi, gran referent política i admirada activista:

“Espero que arribi el dia en que les dones no tinguem por de caminar soles pel carrer i que tampoc en tinguem d’arribar a casa” [Anna Gabriel, 9 de gener de 2017 ].

*Fotos de Silvia Climent Ferreres -Manifestació Vinaròs 08/03/2018-

Entrevista a Carlos Roda Esteller, ex alcalde de Traiguera.

I continuant amb aquest serial d’entrevistes que ja fa una temporadeta vam posar en marxa, aquest mes parlarem amb el Sr. Carlos Roda Esteller, ex alcalde de Traiguera i que a bon segur te moltes coses a dir, a comentar i que estic convençut no deixarà a ningú indiferent.

La primera pregunta, segurament, serà la més dura, complicada i difícil de contestar de tot el qüestionari, però crec que es imprescindible i necessari  fer-la.

1ª. Per què, desprès de perdre les darreres eleccions i de 8 anys com alcalde, vas decidir dimitir i no continuar com a cap de l’oposició?

- Fue una decisión personal pero consensuada y en la que me sentí apoyado por toda mi familia.

Ya antes de las elecciones la necesidad de un cambio generacional dentro del partido se hacía evidente, pero las cosas no salieron como pensábamos. De haber vuelto a ganar, esa transición se hubiera producido de forma lenta y ordenada, siendo más fácil de asimilar por parte de nuestros votantes. Pero el no repetir victoria forzó los acontecimientos. El cambio era inevitable y por eso decidí apartarme de la primera línea, echarme a un lado y así permitir que esta gente que han de encarnar nuestro futuro, desde una posición de oposición, fueran creciendo políticamente y adquiriendo la experiencia necesaria para intentar recuperar la alcaldía en el 2019.

Al 2007 la llista que tu encapçalaves, va recuperar l’alcaldia de Traiguera amb una diferencia de +117 vots. Quatre anys després vas repetir victòria amb +183 i vos vau quedar a molt poc d’un històric  6 a 3. Però, curiosament, a les darreres eleccions  i amb tu (altra vegada) com a cap de llista vau perdre de 79. En quatre anys, es van “girar” 262 vots.

2ª.  Quina lectura ens pots fer d’aquets resultats?

- La democracia nos da la oportunidad de elegir a los políticos y alcaldes, y es entonces cuando el pueblo elige quien tiene que gobernar.

- Tant de desgast vau portar del 2011 al 2015?

- No creo que perdimos por desgaste, ya que trabajamos intensamente y había renovación de equipo. Es el ciudadano quien quiere cambiar de gobierno.

3ª.  Ens pots fer un breu resum de les dues legislatures i de quina diferencia va haver-hi entre una i l’altra?

- En la primera legislatura 2007-2011 mucho trabajo. Primero ver el estado económico del Ayuntamiento (que no fue igual al que yo dejé), poner en marcha el programa electoral y empezar a trabajar, que no fue fácil.

La diferencia es que en la segunda legislatura 2011-2015 ya sabíamos cómo funcionaba todo y teníamos más experiencia (hablo en plural porque el trabajo era en equipo, y yo tuve la suerte de tener un gran equipo). La crisis también afectó al Ayuntamiento y en algunas cosas estaba limitado, pero aún con esto se realizaron obras por subvenciones de Diputación y Generalitat con una suma de 385.685€ y una inversión en los 8 años de 2.643.481€ si no recuerdo mal.

No se puede hacer un breve resumen, pero así a mano alzada, te nombraré algunas cosas como la creación de la página web, la puesta en marcha del comedor escolar, realización de más de 50 cursos de formación, la renovación de 23 calles con asfalto, agua potable y estampados de hormigón, 2 parques infantiles, nichos nuevos, caminos asfaltados, el aulario escolar con tres aulas nuevas, la oficina de turismo, la Avenida Maestrat, el cambio de alumbrado público e interior de los cuartos del Santuario y no voy alargarme más, porque obras son amores y no buenas razones...

4ª. El poder corromp o desgasta?

- El poder corrompe sólo a la gente predispuesta a corromperse. Un consejo infalible para no caer en el abuso de poder es ser consciente que las posiciones de gobierno tienen como objetivo servir a los demás.

- Si mires enrere, de tot el que vas fer, que creus hauries pogut fer millor?

- Si hecho la vista atrás creo que Traiguera en estos últimos años ha cambiado en muchos aspectos y me siento muy orgulloso y satisfecho de dejar el Ayuntamiento en muy bien estado y haber hecho una buena gestión, dejando algún proyecto para empezar como el Tanatorio municipal y el Plan General de Urbanismo.

- I dit d’una altra manera, de tot el que vas fer, que NO faries si pogueres tornar enrere?

- Seguramente algunas cosas hice mal, es muy difícil gobernar a gusto de todos, desde estas líneas pido perdón si en algunas cosas me equivoqué. Pero desde mi punto de vista creo que hicimos un buen trabajo, no solo yo sino todos los concejales que formábamos el equipo de gobierno. Trabajamos para una Traiguera mejor y pienso que a la vista está de como dejamos el pueblo y como se quedó el Ayuntamiento al finalizar nuestra etapa de gobierno, (en el acta de arqueo del Ayuntamiento en fecha 12-6-2015 a las 12:46 las existencias a fin del periodo eran 650.235€).

5ª. A dia d’avui, quina és l’activitat política de Carlos Roda tant a nivell local com comarcal i/o provincial?

- Soy el Presidente Local del PP de Traiguera y miembro de la Junta Provincial del PP.

- Ens pots fer “deu cèntims”, sempre des de el teu punt de vista, de  l’actual situació política tant al País Valencià com a Espanya?

- Tanto en España como en la Comunidad Valenciana hemos vivido años muy complicados a consecuencia de la crisis económica. Venimos de años donde se han destruido muchos puestos de trabajo y se ha debilitado mucho el tejido productivo, afortunadamente esto ha cambiado, las reformas han cambiado la situación del paro. Aquí a la comarca del Maestrat ha bajado un 36,5%, llegan inversiones como la prolongación de la Autovía del Mediterráneo de Vilanova de Alcolea a La Jana, también la carretera N-232 a Morella, cosa que favorece la llegada de turistas o el Ave a Castellón. Soy bastante optimista en el futuro si se mantiene una cierta estabilidad en Madrid. Es importante seguir en este camino, desgraciadamente al Consell el Gobierno está más preocupado por enfrontar a los valencianos que por mejorar sus vidas. Con decretos educativos que han sido paralizados por la justicia por su contenido discriminado, en abrir una televisión para su propia promoción mientras dependientes y centros de la tercera edad continúan sin cobrar. Y en desmantelar Hospitales de referencia como el Provincial de Castellón. Sabíamos que no eran buenos gestores y el balance no puede ser más decepcionante.

6ª. I per suposat, si hem parlat d’Espanya i del País Valencià, també ens agradaria conèixer la teva opinió sobre l’actual  equip de govern municipal i la seva gestió a Traiguera. T’atreveixes?

- Cada equipo tiene una manera diferente de gestionar el Ayuntamiento. Están en la mitad de legislatura y de momento en Traiguera no se ha visto ningún tipo de cambio, quizás alguna cosa diminuta que no va a ninguna parte.

Més de 20 anys de carrera política, segur, donen per a molt. Moments bons, moments roïns, tensions, discussions, conflictes, estrès, alegries, tristeses... .

7ª. Quin paper ha tingut i fins a quin punt ha influït Maria Isabel en la teua carrera política?

- El papel de mi mujer ha sido muy importante, se dice que detrás de un gran hombre siempre hay una gran mujer, y yo así lo siento. Siempre he tenido su apoyo y ha estado conmigo en todo momento, me ha acompañado a congresos, reuniones, convenciones... Siempre he tenido el apoyo incondicional de toda mi familia y en muchas ocasiones donde me han acompañado, cuando he levantado la cabeza y he visto allí a mi mujer a mis hijas y a mis hermanos me he emocionado y me he sentido muy orgulloso.

- Què pensaries i com reaccionaries si Eli o Arantxa vingueren un dia i et diguessin: Pare, hem de posar “la maquinària” en marxa que vull ser alcaldessa.

- Bueno, si una de mis hijas me dijera de “posar la maquinaria en marxa”, la apoyaría en su decisión como siempre he hecho en las decisiones que han tomado. Pero primero de todo le diría que se lo pensara bien ya que es una gran responsabilidad, después que antes de presentarse como candidata estuviera unos años de concejala y así estaría más preparada, y sobretodo que su pareja le apoye en todo momento, porque tendrá días buenos y días no tan buenos.

8ª. Me consta que una de les teues grans preocupacions mentre vas ser alcalde era la inseguretat ciutadana. És més, jo mateix puc confirmar que es va treballar en este tema. Tant complicat és trobar-li una solució?

- Si, es verdad, una de mis grandes preocupaciones era la inseguridad ciudadana. Y es complicado encontrar una solución. Tuve reuniones con el subdelegado de gobierno, con la guardia civil (para pedir más vigilancia por las noches) y con empresas de seguridad para poner vigilancia por la noche. Hubo un tiempo en que se robaba mucho por las granjas y me preocupaba mucho la seguridad de ellos, pero en aquellas fechas estaba el problema del presupuesto, que no se podía poner una partida para pagar ya que la ley no permitía una contratación de personal.

I ja que hem entrat en temes delicats, dos cosetes més:

- Vols opinar sobre el tanatori o els tanatoris i de com s’ha gestionat eixe assumpte?

- Sobre el tanatorio necesitaría más hojas para poder dar una explicación, pero José Grañana Cervera en la entrevista del “diariet” del mes de Noviembre de 2016 ya dio una buena información sobre el tanatorio.

Si no se ha hecho es porque el actual Ayuntamiento NO ha querido, porque era un proyecto que llevaba el PP. Personalmente pienso que era el sitio idóneo para la ubicación del tanatorio y sé también que así lo piensa mucha gente. Era un sitio donde no hay vecinos y una zona más tranquila.

Según el expediente de contratación de la 1ª fase de ejecución del Tanatorio Municipal fue aprobado por resolución de la alcaldía 167/2014 y fecha 1-7-2014 de que se solicitan ofertas a 6 empresas locales de las cuales solo se presentan 4, y solo queda 1 calificada por mejor oferta y bajada de precio. Tras dicha oferta se le remite al arquitecto responsable del proyecto para el análisis de la oferta.

En Traiguera no se contaba con ningún terreno asistencial del tipo para un tanatorio, por este motivo se pretende calificar uno. En fecha 21-3-2014 se envía al servicio de urbanismo de la dirección Territorial de Valencia, y a parte se envían más informes a la dirección General de Evaluación Ambiental y Territorio de la Conselleria de Infraestructuras. El 26-3-2015 el secretario de la comisión de Evaluación de la Generalitat Valenciana certifica la aprobación para la reserva del terreno para el Tanatorio Municipal.

- I quina és la teva opinió sobre tot lo relacionat amb l’IBI, les taxes i els impostos municipals que tanta polèmica i discussió va portar ara fa uns mesos.

- En referencia al IBI en el año 2013, estando gobernando en PP se aprobó la bajada del tipo del 0,600 a 0,500 y está bajada se aplicó en 2014. Por ejemplo una casa que en 2014 pagaba de cuota líquida: 512,62€ en 2017 pasa a ser más cara, pagando de cuota líquida: 536,76€, con una diferencia de 24,14€.

9ª. I ara si, passem a coses més distretes, que amb tanta serietat acabarem avorrint als lectors.

Tu has viscut les Festes d’Agost des de tots els angles. Com un veí més, com a regidor de festes, des-de l’oposició, com alcalde i altra vegada com a simple veí. Per tant, no et faré una pregunta concreta sobre les Festes, però et donaré “barra lliure” per a que ens comentes tot el que te vingué de gust.

- Si, he vivido las fiestas desde muchos ángulos y recuerdo siempre con nostalgia mis primeros años (1995-1998) como concejal de fiestas, en aquellos tiempos, porque de esto ya hace 22 años, disfruté mucho las fiestas y las viví con mucha ilusión, entonces estaba la “comisió de festes” como tu bien sabes Alex y me reunía con ellos (ahora creo que tendrán todos sobre unos 40 años...) y fueron unos años maravillosos. Las fiestas del 98 mi hija Elisabeth fue dama y fue un momento muy bonito subirla al escenario.

Después como Alcalde fueron muy intensas, las disfruté y las viví como un ciudadano más, acudiendo a todos los actos y un recuerdo que tengo que nunca olvidaré es mi primer año como alcalde, ya que tuve la gran suerte de poder subir al escenario a mi hija Arantxa como reina/dama. Tengo que decirte que también es una gran responsabilidad y tienes que estar pendiente de todo lo que se hace y con el teléfono las 24 horas del día. Vivir las fiestas como Alcalde conlleva tener más preocupaciones.

Y ahora las disfruto muy tranquilo, haciendo comidas con amigos y con mi familia, acudiendo al baile, a los toros y a los actos que me gustan.

- I ja que hem parlat de les Festes de Traiguera, com viu Carlos Roda els carnavals de Vinaròs?

- Pues Carlos también vive los carnavales de Vinaròs muy intensamente. Soy de la comparsa “Marxeta 87” hace 22 años, estoy con otros 4 hombres más de montador del traje de la reina, y cuando llega febrero ya tengo ganas que llegue el fin de semana para poder desfilar.

I ja per a anar tancant, les tres darreres.

10ª. Que te d’especial Sevilla?

- Pues ya lo dice la canción... “Sevilla tiene un color especial”, me gusta su gente, la gastronomía, la feria de Abril, la Giralda, pasear por la plaza España y por el parque de María Luisa, el Rocío, la Torre del Oro, ir por las noches a los tablaos flamencos y como no visitar a La Anselma que cada vez que voy tengo parada obligada allí... y muchas cosas más que tiene Sevilla que me encantan!!

11ª.  Sabent que t’agraden els westerns i les pelis de policies (si no m’han enganyat), imaginat que eres el Sheriff del poble. Tens tancats a la presó a Pedro Sánchez, a Pablo Iglesias, a Gabriel Rufián, a Mónica Oltra, a Carles Puigdemont i a Anna Gabriel i t’arriba un correu del governador de l’Estat on et diu que has de triar a un d’ells per a deixar-lo lliure i a un altre l’has d’enviar a la capital per a ser jutjat i condemnat.  A qui triaries en cada cas i per què?

- No te han mentido no, me gustan mucho las películas de vaqueros (como yo lo digo). No sé quién habrá sido este pajarito que te ha contado esto... pero... iVaya! No me imagino ser Sheriff... Esta pregunta es un poco trampa! Pero si estas personas estuvieran en la cárcel mi obligación sería llevarlas ante el juez para ser juzgadas, ya que tendría que cumplir con la Ley, y en el caso que el gobernador me obligará a escoger a uno para dejarlo libre y otro condenarlo lo tendría bastante difícil. Me estudiaría bien los expedientes de cada uno y le pasaría mi opinión al Juez.

12ª. A finals dels 70 i primers dels 80, la gent dels pobles solia anar-se’n a les ciutats a buscar-se la vida. No sé si Vinaròs es pot considerar una ciutat, però el que està clar és que tu vas fer el trajecte al reves. Ens pots contar un poc com va ser tota eixa historia?

- Pues mira, en Julio de 1973 mis amigos y yo subimos una tarde de domingo al baile que hacían en el Ateneo, nos lo pasamos en grande y decidimos volver más veces. A los pocos meses allí conocí a la que es mi mujer, y al cabo de un tiempo formalizamos el noviazgo, así es como empecé a echar raíces en Traiguera, esto hace ya más de 42 años lo cual me hace sentir un Traiguerí más, aquí he formado mi familia de la cual me siento muy orgulloso y tengo muy buenos amigos. Traiguera para mi es mi pueblo del cual me siento muy identificado, pero sin olvidarme de Vinaròs, allí es donde nací y tengo parte de mi familia.

12 + 1. I ara si, per acabar, jo et dic uns noms i tu em dius el primer que et passe pel cap.

- Adolfo Suárez. Figura clave de la transición y 1º Presidente nombrado por el Rey.

- Felipe González. 3º Presidente y buen político.

- José María Aznar. Para mí, uno de los mejores Presidentes.

- Mariano Rajoy. Presidente en la actualidad, un gran político y luchador.

- i Javier Ferrer Bort. Presidente de la Banda y buen músico.

Hem xerrat de moltes coses, hem tocat molts de pals, però segurament, també ens haurem deixat algo. Per tant, si tens alguna cosa més que comentar ara és el moment.

- No, creo que hemos hablado de bastantes cosas, aunque como tú dices, 20 años dan para mucho y seguramente podríamos hablar horas y horas, simplemente darte las gracias a ti, Alex, por pensar en mí, en hacerme una entrevista y pensar estas preguntas tan interesantes. Me he sentido muy a gusto contestándolas, y si alguna vez me necesitas para cualquier cosa más no dudes en decírmelo.

Vist tot això, per part meua res més, només agrair-te l’atenció i  donar-te les gracies pel teu temps.