Ja fa dies que vaig
decidir que escriurie uns breus serials sobre les eleccions municipals. El que
no podie imaginar es que m’ho toques fer tant prompte, però és el que hi ha.
Per a començar parlant de
la campanya, caldria recordar una frase que és lapidària: “Una bona campanya no
et fa guanyar unes eleccions, però una mala campanya sí que te les pot fer perdre”
Quina és l’estratègia de campanya de tots dos
partits?
És una pregunta difícil de
contestar, però, com ja fa dies que l’han iniciat, tenim suficients vímets per començar
el banasto.
Si ens fixem be, veurem com
tots dos partits tenen controlat el cens
electoral. El tenen controlat i, segurament, analitzat (contar, contar i
contar, fer muntets i fer llistes, no val per a res, doncs el vot es secret i et
pot saltar la llebre d'on menys t'esperes) i això ho dic perquè, clarament, han
enfocat la campanya cap un electorat determinat. “Mireu tot el que hem fet i
com hem sabut gestionat l’ajuntament i els recursos dels que disposem” uns
(encertat) i “mireu que no han fet els que manen, com no han complit i com ens
han enganyat” els altres (no vull opinar, doncs soc més de destacar virtuts pròpies
que erros aliens). Amb aquestes dues propostes inicials, han volgut decantar l’actitud
de l’electorat cap al seu candidat o partit. Però, l’ús i abús d’aquesta mesura
pot afectar a la campanya i directa o indirectament repercutir en la imatge del
candidat. No dir la veritat, tergiversar-la o manipular la realitat a conveniència,
no és estratègia, és enredar i sol comportar conseqüències.
Un altre punt important
és saber orientar l’esforç de la
campanya. O dit d’una altra manera, comprendre quan s’ha de canviar el pas i
pujar de nivell l’estratègia. Aquí, qui ha de multiplicar esforços i tirar d’imaginació
és l’oposició (cal adonar-se’n quan un recurs s’ha esgotat), doncs el “conservadorisme”
i “anar a roda” sempre afavoreix al partit que governa. Voler atacar i
desgastar a l’adversari per on és més fort, no és un equivocació (que també) si
no un suïcidi electoral.
Cal definir objectius, els de campanya (els del Programa ja els
comentaren quan els coneixerem) i, a dia d’avui, encara que un dels partits
porta cert avantatge, no estan clarament
definits.
Quins objectius tenim i cap
on dirigim la campanya? Aquesta és una altra bona pregunta, doncs tindre clar
això et permet controlar els “tempos” (no val o no és convenient improvisar
sobre la marxa i que l’altre o altres et marquen el ritme) i decidir quan i com
et vols dirigir a cadascun dels subjectes electorals. Els blanc naturals (els nostres) son els que requereixen menys
esforç i dedicació, és un vot segur i en tenen els dos partits. Electorat flotant (son els que canvien fàcilment),
aquets son difícils de gestionar i d’entendre, doncs poden canviar d’opinió “catorze”
vegades al dia. Sense criteri ideològic i amb una destacada mancança d’inquietuds,
decideixen sempre de camí a les urnes. Electors
crítics (o indecisos), son els més decisius, els que solen decantar la
balança i els més difícils de convèncer. Encertar l’estratègia de campanya,
pensant en aquest vot, és decisiu, doncs aquets, si tenen inquietuds i difícilment
es conformaran amb una campanya de “fake news”, poc de fiar i bruta i llardosa.
Aquest vot exigeix qualitat electoral, propostes series i integritat. Opositor, el seu nom ho diu. Son el
contrari al blanc natural i, difícilment (per no dir impossible), canvien d’opinió.
Intentar “girar” aquest vot requereix un sobre esforç electoraliste i de
campanya que difícilment solt donar resultat.
Comportament electoral. Imprescindible i recomanable és tindre un “planning”
de campanya clar, estudiat i ben definit, sense fissures ni pedaços per on es
pugue dessagnar l’estratègia electoral. I no només en refereixe a les propostes
i programa, si no també al comportament de l’entorn, el partit i els propis
candidats. No hi ha que confondre molins de vent amb gegants. La comunicació, basada en el discurs (propi, municipaliste i
coherent), el context (conjunt i ordenació
de les circumstàncies que envolten i condicionen el que desitgem comunicar), la perspectiva (el punt de vista i la
distancia amb que tractarem el conjunt de fets i idees), la narració (exposició dels fets i programa que s’han desenvolupat
durant un temps determinats) i la difusió
(propagació de forma eficient del que estem interessat en transmetre. Programa,
reflexions, fets, ideologia, crispació...),
es imprescindible i la major responsabilitat de la Direcció de campanya, doncs
de com es pugue arribar a l’electorat i aconseguir que confien en un partit o
candidat, dependrà el resultat final de les eleccions.
Encertar en tots aquets
punts i aspectes de la campanya (o en la seua gran majoria) és un valor segur
que ens pot apropar definitivament a la victòria.
- Fi de la 1ª part.
Pròximament, “El Programa” i “Les Llistes”
*Les fotos que il·lustren
aquest escrit pertanyen a les pàgines publiques del facebook dels tots dos
partits, Populares Traiguera i Socialistes Traiguera.
