La diferència
entre 53.692 avals i 74.223 vots és la mateixa que hi ha entre les paraules coacció
i democràcia.
La coacció tirànica al servei de la dèspota que es creia guanyadora i la
democràcia, en aquest cas, al servei de qui va sofrir la humiliació interna i
l'escarni públic.
La derrota de Susana Díaz (menys vots que avals) és la derrota del règim del 78, la derrota de Felipe González, d'Alfonso Guerra, de Zapatero, de Rubalcaba, de Rodríguez Ibarra i de José Bono. La derrota dels vells (i nous) dinosaures de la socialdemocràcia espanyola i d'aquells mal anomenats barons que van anteposar (i anteposen) la seva demagògia i benestar personal al sentiment de la militància i dels seus votants.
L'estrepitós fracàs de l'aparell socialista i de Susana Díaz és o hauria de ser el punt i final d'aquest PSOE submís, sectari i servicial, d'aquest PSOE prostrat als peus de les elits, de l'Ibex i de l'oligarquia (espere no haver-me de menjar aquestes paraules i que d'aquí a uns mesos algú em recordi això de “los mismos perros pero con diferentes collares”).
La derrota de Susana Díaz (menys vots que avals) és la derrota del règim del 78, la derrota de Felipe González, d'Alfonso Guerra, de Zapatero, de Rubalcaba, de Rodríguez Ibarra i de José Bono. La derrota dels vells (i nous) dinosaures de la socialdemocràcia espanyola i d'aquells mal anomenats barons que van anteposar (i anteposen) la seva demagògia i benestar personal al sentiment de la militància i dels seus votants.
L'estrepitós fracàs de l'aparell socialista i de Susana Díaz és o hauria de ser el punt i final d'aquest PSOE submís, sectari i servicial, d'aquest PSOE prostrat als peus de les elits, de l'Ibex i de l'oligarquia (espere no haver-me de menjar aquestes paraules i que d'aquí a uns mesos algú em recordi això de “los mismos perros pero con diferentes collares”).
La militància va parlar el diumenge i va sentenciar.
Però no ens equivoquem. Pedro Sánchez
es lo tio del “No és No”, però també
és el que va obtenir els pitjors resultats del partit socialista en unes
generals (per dues vegades i seguides), el que mai ha reconegut la
plurinacionalitat d'Espanya (els nacionalismes com a línies vermelles
infranquejables) i qui, per activa o per passiva, insistia a mantenir a C’s en
les negociacions per a la conformació d'un govern progressista.
Quin P. Sánchez ens espera a partir d'ara?, el neoliberal burgès que ja va ser secretari general o aquest que es va despatxar a gust i sense lligams a Salvados? El futur d'Espanya a curt i mig termini d'això depèn.
El cistell està ple de pomes podrides (Madina, Fernández, Lambán, García-Page, Vara, Carmona, Puig, la mateixa Susana Díaz...) i de com es gestione el banasto obeirà en gran mesura que el recorregut d'aquest “nou” PSOE sigue curt o llarg.
Quin P. Sánchez ens espera a partir d'ara?, el neoliberal burgès que ja va ser secretari general o aquest que es va despatxar a gust i sense lligams a Salvados? El futur d'Espanya a curt i mig termini d'això depèn.
El cistell està ple de pomes podrides (Madina, Fernández, Lambán, García-Page, Vara, Carmona, Puig, la mateixa Susana Díaz...) i de com es gestione el banasto obeirà en gran mesura que el recorregut d'aquest “nou” PSOE sigue curt o llarg.
Continuarà…
P.D: A l'espera que Pedro Sánchez comandi (s'atrevirà?) el que hauria de ser un actual i modern Frente Popular, no estaria de més que es comencés per un “Botanic” a nivell nacional.
