Parlar, conversar, dialogar, discutir…, en definitiva,
política!!!.
Això és el que s'està donant des que P.
Sánchez va acceptar l'encàrrec d'intentar formar govern.
Fer política (o com a mínim pretendre-ho) és això. Asseure's a parlar,
dialogar, discutir, apropar postures i arribar a acords. I això és el que
ambiciona l'actual líder socialista.
El problema?. Que el panorama polític existent després del 20-D dóna per a molt (o per a poc, segons es miri). Cal mullar-se,
pujar al trapezi, i si hi ha collons, saltar sabent que no hi ha xarxa.
I en
això estem.
Arribats al punt en què ens trobem a dia d'avui, caldria saber diferenciar on
comença el polític-actor i on acaba el polític-comunicador, quan cal jugar les
cartes bones i quan és millor anar de “farol”. I aquí és, quan P. Sánchez és més suggestiu pel que
calla que pel que diu.
Que flirteja amb C’s, normal. Que
intenta fer-nos creure que “le pone” més A.
Rivera que P. Iglesias, lògic.
Doncs, no ens equivoquem, del que realment es tracta és de portar la
iniciativa, d'intentar decantar la balança negociadora al teu favor,
d'aconseguir el màxim intentant perdre el mínim, i per a això (cosa que jo no
veig), res millor que una “amenaza derechista”.
Crec sincerament, que P. Sánchez, en
aquests moments, és més eficient que eficaç (en part, llastrat per la crisi
interna i de lideratges que arrossega el seu partit) i creu més en el que
desitjaria fer que en el que realment fa. En definitiva, que es debat
interiorment entre ser Bruce Wayne o
Batman.
Que el romanç amb C’s acabés en
noces i convit (pel que sembla) agradaria als propis varons del partit, a
l'IBEX-35, a Europa, a Merkel i fins
i tot al PP, però ai senyor, hi ha
algú a qui ni li agrada ni veu amb bons ulls aquest galanteig. Aquí l'última
paraula (i la primera) la té la ciutadania, la gent del carrer i és per això
que algun s'haurien de preguntar (i segur que ho fa): Quants votants pot perdre
el PSOE pactant amb la dreta?, un
1%?, un 5%?, un 10%?, més?.
P. Sánchez ha sabut convertir en
victòria els pitjors resultats de la història del partit socialista i ha estat
valent (o temerari) en acceptar el repte que corresponia a uns altres.
A les seves mans està l'intentar formar govern, aconseguir-ho i encertar. I si
és així, si ho aconsegueix i obté un govern mitjanament estable, sense llastos
del passat i amb mires de futur i progressista, aconseguirà un lideratge tan
sòlid i perenne (tant dins del seu propi partit com a nivell de país) com esperançador i il·lusionant.
